Aristòtil: l'oposat

L'Oposat es diu de la contradicció, dels contraris i de la relació; de la privació i de la possessió; dels principis dels éssers i dels elements en què es resolen; és a dir, de la producció i de la destrucció. En una paraula, en tots els casos en què un subjecte no pot admetre la coexistència de dues coses, diem que aquestes són oposades en si mateixes, o bé oposades quant als seus principis. El marró i el blanc no coexisteixen en el mateix subjecte, i així els seus principis són oposats.

Es diuen Contràries [enantía] les coses de gèneres diferents que no poden coexistir en el mateix subjecte; i les que difereixen més dins del mateix gènere; les que difereixen més en el mateix subjecte; les que difereixen més entre les coses sotmeses a les meves potències; finalment aquelles, la diferència del qual és considerable, ja absolutament, ja genèricament, ja sota la relació de l'espècie.

Metafísica, V, 10, 1018a (Espasa Calpe, Madrid 1988, 12ª ed., p. 145-146).

---

Original en castellà

Lo Opuesto se dice de la contradicción, de los contrarios y de la relación; de la privación y de la posesión; de los principios de los seres y de los elementos en que se resuelven; es decir, de la producción y de la destrucción. En una palabra, en todos los casos en que un sujeto no puede admitir la coexistencia de dos cosas, decimos que éstas son opuestas en sí mismas, o bien opuestas en cuanto a sus principios. Lo pardo y lo blanco no coexisten en el mismo sujeto, y así sus principios son opuestos.

Se llaman Contrarias [enantía] las cosas de géneros diferentes que no pueden coexistir en el mismo sujeto; y las que difieren más dentro del mismo género; las que difieren más en el mismo sujeto; las que difieren más entre las cosas sometidas a mis potencias; finalmente aquéllas, cuya diferencia es considerable, ya absolutamente, ya genéricamente, ya bajo la relación de la especie.