Accions

Recurs

Aristòtil: l'home, únic animal que té logos

De Wikisofia

La revisió el 17:15, 18 set 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

La raó que l'home sigui un ser social, més que qualsevol abella i que qualsevol altre animal gregari, és clara. La naturalesa, doncs, com diem, no fa res en va. Només l'home, entre els animals, posseeix la paraula [lógon de mónon ánthropos ékhei tôn zôon]. La veu és una indicació del dolor i del plaer; per això la té també altres animals [...]. En canvi la paraula existeix per manifestar el convenient i el nociu, així com el just i l'injust. I això és propi dels humans enfront dels altres animals : posseir de manera exclusiva, el sentit del bo i el dolent, el just i de l'injust, i les altres apreciacions. La participació comunitària en aquestes funda la casa familiar i la ciutat.

Política, I, 1553 a (Alianza, Madrid 1991, p. 43-44).

Original en castellà

La razón de que el hombre sea un ser social, más que cualquier abeja y que cualquier otro animal gregario, es clara. La naturaleza, pues, como decimos, no hace nada en vano. Sólo el hombre, entre los animales, posee la palabra [lógon de mónon ánthropos ékhei tôn zôon]. La voz es una indicación del dolor y del placer; por eso la tiene también otros animales [...]. En cambio la palabra existe para manifestar lo conveniente y lo dañino, así como lo justo y lo injusto. Y esto es propio de los humanos frente a los demás animales : poseer de modo exclusivo, el sentido de lo bueno y lo malo, lo justo y de lo injusto, y las demás apreciaciones. La participación comunitaria en éstas funda la casa familiar y la ciudad.

Política, I, 1553 a (Alianza, Madrid 1991, p. 43-44).|