Diferència entre revisions de la pàgina «Aristòtil: l'home, únic animal que té logos»
De Wikisofia
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | La raó que l'home sigui un ser social, més que qualsevol abella i que qualsevol altre animal gregari, és clara. La naturalesa, doncs, com diem, no fa res en va. Només l'home, entre els animals, posseeix la paraula [''lógon de mónon ánthropos ékhei tôn zôon'']. La veu és una indicació del dolor i del plaer; per això la té també altres animals [...]. En canvi la paraula existeix per manifestar el convenient i el nociu, així com el just i l'injust. I això és propi dels humans enfront dels altres | + | La raó que l'home sigui un ser social, més que qualsevol abella i que qualsevol altre animal gregari, és clara. La naturalesa, doncs, com diem, no fa res en va. Només l'home, entre els animals, posseeix la paraula [''lógon de mónon ánthropos ékhei tôn zôon'']. La veu és una indicació del dolor i del plaer; per això la té també altres animals [...]. En canvi la paraula existeix per manifestar el convenient i el nociu, així com el just i l'injust. I això és propi dels humans enfront dels altres animals : posseir de manera exclusiva, el sentit del bo i el dolent, el just i de l'injust, i les altres apreciacions. La participació comunitària en aquestes funda la casa familiar i la ciutat. |
{{Ref|Ref=''Política'', I, 1553 a (Alianza, Madrid 1991, p. 43-44).|Títol=Política|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Política'', I, 1553 a (Alianza, Madrid 1991, p. 43-44).|Títol=Política|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 17:15, 18 set 2018
La raó que l'home sigui un ser social, més que qualsevol abella i que qualsevol altre animal gregari, és clara. La naturalesa, doncs, com diem, no fa res en va. Només l'home, entre els animals, posseeix la paraula [lógon de mónon ánthropos ékhei tôn zôon]. La veu és una indicació del dolor i del plaer; per això la té també altres animals [...]. En canvi la paraula existeix per manifestar el convenient i el nociu, així com el just i l'injust. I això és propi dels humans enfront dels altres animals : posseir de manera exclusiva, el sentit del bo i el dolent, el just i de l'injust, i les altres apreciacions. La participació comunitària en aquestes funda la casa familiar i la ciutat.
| Política, I, 1553 a (Alianza, Madrid 1991, p. 43-44). |
Original en castellà
La razón de que el hombre sea un ser social, más que cualquier abeja y que cualquier otro animal gregario, es clara. La naturaleza, pues, como decimos, no hace nada en vano. Sólo el hombre, entre los animales, posee la palabra [lógon de mónon ánthropos ékhei tôn zôon]. La voz es una indicación del dolor y del placer; por eso la tiene también otros animales [...]. En cambio la palabra existe para manifestar lo conveniente y lo dañino, así como lo justo y lo injusto. Y esto es propio de los humanos frente a los demás animales : poseer de modo exclusivo, el sentido de lo bueno y lo malo, lo justo y de lo injusto, y las demás apreciaciones. La participación comunitaria en éstas funda la casa familiar y la ciudad.
Política, I, 1553 a (Alianza, Madrid 1991, p. 43-44).|