Recurs:Aristòtil: l'arquitectònica de les ciències

⁺⁺⁺ Aristòtil: l'arquitectònica de les ciències

Tota art i tota investigació, i de la mateixa manera tota acció i elecció, semblen tendir a algun bé; per això s'ha dit amb raó que el bé és allò al fet que totes la coses tendeixen. Però sembla que hi ha alguna diferència entre les finalitats, doncs uns són activitats, i els altres, a part d'aquestes, certes obres; en els casos en què hi ha algunes finalitats a part de les accions, són naturalment preferibles les obres a les activitats. Però com hi ha moltes accions, arts i ciències, resulten també molts les finalitats: en efecte, el de la medicina és la salut; el de la construcció naval, el vaixell; el de l'estratègia, la victòria; el de l'economia, la riquesa. I en totes aquelles que depenen d'una sola facultat (com l'art de fabricar frens i totes les altres concernents als arreos dels cavalls se subordinen a l'art hípico, i al seu torn aquest i tota activitat guerrera se subordinen a l'estratègia, i de la mateixa manera altres arts a altres diferents), les finalitats de les principals són preferibles als de les subordinades, ja que aquests es persegueixen en vista d'aquells. I és indiferent que les finalitats de les accions siguin les activitats mateixes o alguna altra cosa fora d'elles, com en les ciències esmentades.

Si existeix, doncs, alguna fi dels nostres actes que vulguem per ell mateix i els altres per ell, i no triem tot per una altra cosa -doncs així se seguiria fins a l'infinit, de manera que el desig seria buit i obertura-, és evident que aquesta fi serà el bé i el millor.

Ética a Nicómaco, 1094a, l.1, 1.2 (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p.1).

---

Original en castellà

⁺⁺⁺ Aristóteles: la arquitectónica de las ciencias

Toda arte y toda investigación, y del mismo modo toda acción y elección, parecen tender a algún bien; por esto se ha dicho con razón que el bien es aquello a que todas la cosas tienden. Pero parece que hay alguna diferencia entre los fines, pues unos son actividades, y los otros, aparte de éstas, ciertas obras; en los casos en que hay algunos fines aparte de las acciones, son naturalmente preferibles las obras a las actividades. Pero como hay muchas acciones, artes y ciencias, resultan también muchos los fines: en efecto, el de la medicina es la salud; el de la construcción naval, el barco; el de la estrategia, la victoria; el de la economía, la riqueza. Y en todas aquellas que dependen de una sola facultad (como el arte de fabricar frenos y todas las demás concernientes a los arreos de los caballos se subordinan al arte hípico, y a su vez éste y toda actividad guerrera se subordinan a la estrategia, y de la misma manera otras artes a otras diferentes), los fines de las principales son preferibles a los de las subordinadas, ya que éstos se persiguen en vista de aquéllos. Y es indiferente que los fines de las acciones sean las actividades mismas o alguna otra cosa fuera de ellas, como en las ciencias mencionadas.

Si existe, pues, algún fin de nuestros actos que queramos por él mismo y los demás por él, y no elegimos todo por otra cosa –pues así se seguiría hasta el infinito, de suerte que el deseo sería vacío y vano–, es evidente que ese fin será lo bueno y lo mejor.