Aristòtil: l'admiració

Que [la filosofia] no es tracta d'una ciència productiva, és evident ja pels primers que van filosofar. Doncs els homes comencen i van començar sempre a filosofar moguts per l'admiració; al principi admirats davant els fenòmens sorprenents més comuns; després avançant a poc a poc i plantejant-se problemes majors, com els canvis de la lluna i els relatius a sol i als estels, i la generació de l'univers. Però el que es planteja un problema o s'admira, reconeix la seva ignorància. (Per això també el que estima els mites és en certa manera filòsof; doncs el mite es compon d'elements meravellosos). De manera que, si van filosofar per fugir de la ignorància, és clar que buscaven el saber en vista del coneixement, i no per alguna utilitat. I així ho testifica el que ha passat. Doncs aquesta disciplina va començar a buscar-se quan ja existien gairebé totes les coses necessàries i les relatives al descans i l'ornament de la vida. És, doncs, evident que no la cerquem per cap altra utilitat, sinó que, així com anomenem home lliure al que és per si mateix i no per a un altre, així considerem a aquesta com l'única ciència lliure, ja que aquesta sola és per a si mateixa . [...]

Així, doncs, totes les ciències són més necessàries que aquesta; però millor, cap.

Metafísica, 982b- 983a. (Gredos, Madrid 1970, p.14-17).

---

Original en castellà

Que [la filosofía] no se trata de una ciencia productiva, es evidente ya por los primeros que filosofaron. Pues los hombres comienzan y comenzaron siempre a filosofar movidos por la admiración; al principio admirados ante los fenómenos sorprendentes más comunes; luego avanzando poco a poco y planteándose problemas mayores, como las cambios de la luna y los relativos a sol y a las estrellas, y la generación del universo. Pero el que se plantea un problema o se admira, reconoce su ignorancia. (Por eso también el que ama los mitos es en cierto modo filósofo; pues el mito se compone de elementos maravillosos). De suerte que, si filosofaron para huir de la ignorancia, es claro que buscaban el saber en vista del conocimiento, y no por alguna utilidad. Y así lo atestigua lo ocurrido. Pues esta disciplina comenzó a buscarse cuando ya existían casi todas las cosas necesarias y las relativas al descanso y al ornato de la vida. Es, pues, evidente que no la buscamos por ninguna otra utilidad, sino que, así como llamamos hombre libre al que es para sí mismo y no para otro, así consideramos a ésta como la única ciencia libre, pues ésta sola es para sí misma. [...]

Así, pues, todas las ciencias son más necesarias que ésta; pero mejor, ninguna.

Metafísica, 982b- 983a. (Gredos, Madrid 1970, p.14-17).