Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Aristòtil: ànima i ment»

De Wikisofia

(modificant original)
m (bot: - considerar quins són + considerar quines són)
 
Línia 6: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
Respecte de la part de l'ànima [...] amb la qual l'ànima coneix i pensa, hem de considerar quins són les seves característiques distintives. [...] Aquesta part doncs, ha de ser, encara que no sigui passiva, receptiva de la forma d'un objecte, és a dir, ha de ser potencialment idèntica al seu objecte, encara que no idèntica a ell absolutament: el que el sensitiu és al sensible, així la ment respecte del pensable [...]. Entenc per ment aquella part per mitjà de la qual l'ànima pensa i forma els seus judicis.
+
Respecte de la part de l'ànima [...] amb la qual l'ànima coneix i pensa, hem de considerar quines són les seves característiques distintives. [...] Aquesta part doncs, ha de ser, encara que no sigui passiva, receptiva de la forma d'un objecte, és a dir, ha de ser potencialment idèntica al seu objecte, encara que no idèntica a ell absolutament: el que el sensitiu és al sensible, així la ment respecte del pensable [...]. Entenc per ment aquella part per mitjà de la qual l'ànima pensa i forma els seus judicis.
 
{{Ref|Ref=Aristóteles, ''Del alma'', 4, 429a (''Obras'', Aguilar, Madrid 1973, 2ª ed., p. 863).|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=Aristóteles, ''Del alma'', 4, 429a (''Obras'', Aguilar, Madrid 1973, 2ª ed., p. 863).|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 14:12, 15 oct 2017

Respecte de la part de l'ànima [...] amb la qual l'ànima coneix i pensa, hem de considerar quines són les seves característiques distintives. [...] Aquesta part doncs, ha de ser, encara que no sigui passiva, receptiva de la forma d'un objecte, és a dir, ha de ser potencialment idèntica al seu objecte, encara que no idèntica a ell absolutament: el que el sensitiu és al sensible, així la ment respecte del pensable [...]. Entenc per ment aquella part per mitjà de la qual l'ànima pensa i forma els seus judicis.

Aristóteles, Del alma, 4, 429a (Obras, Aguilar, Madrid 1973, 2ª ed., p. 863).

Original en castellà

Respecto de la parte del alma [...] con la que el alma conoce y piensa, hemos de considerar cuáles son sus características distintivas. [...] Esta parte pues, debe ser, aunque no sea pasiva, receptiva de la forma de un objeto, es decir, debe ser potencialmente idéntica a su objeto, aunque no idéntica a él absolutamente: lo que lo sensitivo es a lo sensible, así la mente respecto de lo pensable [...]. Entiendo por mente aquella parte por medio de la cual el alma piensa y forma sus juicios.