Diferència entre revisions de la pàgina «Aristòtil: ànima i ment»
De Wikisofia
m (bot: - considerar quins són + considerar quines són) |
|||
| (2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
}} | }} | ||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | Respecte de la part de l'ànima [...] amb la qual l'ànima coneix i pensa, hem de considerar | + | Respecte de la part de l'ànima [...] amb la qual l'ànima coneix i pensa, hem de considerar quines són les seves característiques distintives. [...] Aquesta part doncs, ha de ser, encara que no sigui passiva, receptiva de la forma d'un objecte, és a dir, ha de ser potencialment idèntica al seu objecte, encara que no idèntica a ell absolutament: el que el sensitiu és al sensible, així la ment respecte del pensable [...]. Entenc per ment aquella part per mitjà de la qual l'ànima pensa i forma els seus judicis. |
{{Ref|Ref=Aristóteles, ''Del alma'', 4, 429a (''Obras'', Aguilar, Madrid 1973, 2ª ed., p. 863).|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Aristóteles, ''Del alma'', 4, 429a (''Obras'', Aguilar, Madrid 1973, 2ª ed., p. 863).|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 14:12, 15 oct 2017
Respecte de la part de l'ànima [...] amb la qual l'ànima coneix i pensa, hem de considerar quines són les seves característiques distintives. [...] Aquesta part doncs, ha de ser, encara que no sigui passiva, receptiva de la forma d'un objecte, és a dir, ha de ser potencialment idèntica al seu objecte, encara que no idèntica a ell absolutament: el que el sensitiu és al sensible, així la ment respecte del pensable [...]. Entenc per ment aquella part per mitjà de la qual l'ànima pensa i forma els seus judicis.
| Aristóteles, Del alma, 4, 429a (Obras, Aguilar, Madrid 1973, 2ª ed., p. 863). |
Original en castellà
Respecto de la parte del alma [...] con la que el alma conoce y piensa, hemos de considerar cuáles son sus características distintivas. [...] Esta parte pues, debe ser, aunque no sea pasiva, receptiva de la forma de un objeto, es decir, debe ser potencialmente idéntica a su objeto, aunque no idéntica a él absolutamente: lo que lo sensitivo es a lo sensible, así la mente respecto de lo pensable [...]. Entiendo por mente aquella parte por medio de la cual el alma piensa y forma sus juicios.