Accions

Recurs

Aristòfanes: cosmogonia

De Wikisofia

La revisió el 10:15, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Aristófanes: cosmogo...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Al principi existien Caos, la Nit, el negre Erebo i l'ample Tàrtar i ni Ge ni Aer ni Urà existien; en els sins il·limitats d'Erebo, la Nit de negres ales il·lumina primerament un ou, del que, al final de les estacions, va brollar Eros el desitjat, brillant la seva esquena amb ales daurades, semblant als ventosos remolins. Aquest, després d'unir-se a l'alado Caos tenebrós en l'ample Tàrtar, va covar a la nostra raça i va ser el primer a treure-la a llum. No existia la raça dels immortals fins que Eros va barrejar entre si totes les coses; i, en barrejar-se unes amb unes altres, va néixer Urà, Oceà, Ge i la raça imperible de tots els déus feliços. Així som, amb molt, els més antics de tots els bienaventurados.

Aus 693 (parla el cor d'aus) (en Kirk, G.S. i Raven, J.I., Els filòsofs presocràtics, Gredos, Madrid 1969, p. 69-70).

Plantilla:Propietat


Original en castellà

En un principio existían Caos, la Noche, el negro Erebo y el ancho Tártaro y ni Ge ni Aer ni Urano existían; en los senos ilimitados de Erebo, la Noche de negras alas alumbra primeramente un huevo, del que, al término de las estaciones, brotó Eros el deseado, brillante su espalda con alas doradas, semejante a los ventosos torbellinos. Éste, tras unirse al alado Caos tenebroso en el ancho Tártaro, empolló a nuestra raza y fue el primero en sacarla a luz. No existía la raza de los inmortales hasta que Eros mezcló entre sí todas las cosas; y, al mezclarse unas con otras, nació Urano, Océano, Ge y la raza imperecedera de todos los dioses felices. Así somos, con mucho, los más antiguos de todos los bienaventurados.


Aves 693 (habla el coro de aves) (en Kirk, G.S. y Raven, J.E., Los filósofos presocráticos, Gredos, Madrid 1969, p. 69-70).