Mostra la font per a Amorós, Celia: sobre el patriarcat

{{PendentRev}}{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Amorós, Celia: sobre el patriarcat
|Idioma=Español
}}
La ideologia patriarcal és precisament no-pensament sobre la dona. No es tracta que sigui un pensament fals, sinó d'un no-pensament, com ho és el racisme en l'anàlisi de J.P. Sartre. Axiomes racistes tals com «l'indígena és mandrós» –i que en un context d'explotació colonial serien enunciats analítics, en el sentit que un nen, quan els aprèn, aprèn el seu significat al mateix temps que «el seu valor de veritat»– no pot dir-se que siguin ni hagin estat mai un pensament: el pensament, íntimament unit al projecte pràctic de la llibertat, és, en l'acció, clau de desxiframent, problemàtica i sempre discutible, de l'acció mateixa [...] Si els axiomes racistes van néixer amb el sistema colonial mateix –no es va constituir aquest a conseqüència que es fessin experiments previs sobre els mandrosos o els diligents que eren els indígenes–, els misògins són tan vells com el patriarcat i s'han transformat fins i tot molt menys que les diverses modalitats que històricament aquest ha revestit i revesteix. Són, més que enunciats en els quals s'afirmaria alguna cosa sobre alguna cosa, d'algú o «alguns», picades d'ullet auto-designadores que vindrien a dir: «tu ets dels nostres i estàs en el nostre pacte, veritat que ens entenem?, què sabem, ''a priori, de què'' parlem? El de menys és a dir alguna cosa sobre els colonitzats o sobre les dones (ni tan sols se'ls problematitza com a objectes d'un discurs en el qual hi hauria alguna cosa a discutir). [...] Precisament per això, aquestes frases, tòpics o llocs comuns, es repeteixen fins a l'infinit: formen part de les regles pràctiques de constitució dels pactes serials així com de la configuració del'' topos ''de referència que els és correlativa.

«Amb les dones ja se sap». «Se»: és a dir, aquest saber és patrimoni genèric dels homes i es pretén producte de la seva experiència pràctica. Se sap ''ja'', és a dir, no hi ha res de què informar-se, res a aprendre ni res a comunicar-se.

Les dones tenim encara molt per pensar i donar a pensar per a sortir del lloc del no-pensat. Del lloc del no-reconeixement, de la no-reciprocitat, per tant, de la violència. El feminisme, com tot procés emancipador, és font de pensament interpretatiu, subministra noves claus de desxiframent del real en la mesura que és un projecte de reconstrucció de la realitat social sobre la base de nous i insòlits pactes.... Pactes on els pactes- i, per tant, l'exclòs com a subjecte actiu del pacte- no fossin les pròpies dones com a genèric. Una societat, en suma, no constituïda per pactes patriarcals...
{{Ref|Ref=C. Amorós, ''Notas para una teoría nominalista del patriarcado'', en «Asparkía. Investigacion feminista», 1 (1992); citado según G. De Martino y M. Bruzzese, ''Las filósofas'', Cátedra-Universitat de València-Instituto de la mujer, madrid 1996, p. 574-575.|Cita=true}}
{{InfoWiki}}