Diferència entre revisions de la pàgina «Agustí d'Hipona: les veritats eternes»
De Wikisofia
m (Jorcor ha mogut Recurs:Agustín d'Hipona: les veritats eternes a Recurs:Agustí d'Hipona: les veritats eternes: Text de reemplaçament - "Agustín" a "Agustí") |
(adding es) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| + | {{TextOriginal|es}} | ||
| + | Porque son las ideas ciertas formas principales o razones permanentes e invariables de las cosas, las cuales no han sido formadas, y por esto son eternas y permanecen siempre en el mismo estado, contenidas en la inteligencia divina. Y siendo así que ellas ni nacen ni mueren, con todo se dice que está formado según ellas todo lo que puede nacer y morir, y todo lo que nace y muere. Sólo al alma racional le es dado el conocerlas con aquella porción suya con que sobresale, es decir, la mente y razón, que es como cierto semblante y ojo suyo, interior y racional. | ||
| + | {{TextOriginalSeparador|dev}} | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Agustí d'Hipona: les veritats eternes|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Agustí d'Hipona: les veritats eternes|Idioma=Español}} | ||
Perquè són les idees certes formes principals o raons permanents i invariables de les coses, les quals no han estat formades, i per això són eternes i romanen sempre en el mateix estat, contingudes en la intel·ligència divina. I sent així que elles ni neixen ni moren, amb tot es diu que està format segons elles tot el que pot néixer i morir, i tot el que neix i mor. Només a l'ànima racional li és donat el conèixer-les amb aquella porció seva amb què sobresurt, és a dir, la ment i raó, que és com a cert semblant i ull seu, interior i racional. | Perquè són les idees certes formes principals o raons permanents i invariables de les coses, les quals no han estat formades, i per això són eternes i romanen sempre en el mateix estat, contingudes en la intel·ligència divina. I sent així que elles ni neixen ni moren, amb tot es diu que està format segons elles tot el que pot néixer i morir, i tot el que neix i mor. Només a l'ànima racional li és donat el conèixer-les amb aquella porció seva amb què sobresurt, és a dir, la ment i raó, que és com a cert semblant i ull seu, interior i racional. | ||
{{Ref|Ref=''Sobre 83 diverses qüestions'', 43 (en F. Canals Vidal, ''Textos dels grans filòsofs.'' ''Edat mitjana'', Herder, Barcelona 1979, p. 31).|Títol=Sobre 83 diverses qüestions'', 43 (en F. Canals Vidal, ''Textos dels grans filòsofs.'' ''Edat mitjana|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Sobre 83 diverses qüestions'', 43 (en F. Canals Vidal, ''Textos dels grans filòsofs.'' ''Edat mitjana'', Herder, Barcelona 1979, p. 31).|Títol=Sobre 83 diverses qüestions'', 43 (en F. Canals Vidal, ''Textos dels grans filòsofs.'' ''Edat mitjana|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 14:55, 17 set 2016
Text original editat en castellà.
Porque son las ideas ciertas formas principales o razones permanentes e invariables de las cosas, las cuales no han sido formadas, y por esto son eternas y permanecen siempre en el mismo estado, contenidas en la inteligencia divina. Y siendo así que ellas ni nacen ni mueren, con todo se dice que está formado según ellas todo lo que puede nacer y morir, y todo lo que nace y muere. Sólo al alma racional le es dado el conocerlas con aquella porción suya con que sobresale, es decir, la mente y razón, que es como cierto semblante y ojo suyo, interior y racional.
Text traduït al català (Traducció automàtica pendent de revisió).
Perquè són les idees certes formes principals o raons permanents i invariables de les coses, les quals no han estat formades, i per això són eternes i romanen sempre en el mateix estat, contingudes en la intel·ligència divina. I sent així que elles ni neixen ni moren, amb tot es diu que està format segons elles tot el que pot néixer i morir, i tot el que neix i mor. Només a l'ànima racional li és donat el conèixer-les amb aquella porció seva amb què sobresurt, és a dir, la ment i raó, que és com a cert semblant i ull seu, interior i racional.
| Sobre 83 diverses qüestions, 43 (en F. Canals Vidal, Textos dels grans filòsofs. Edat mitjana, Herder, Barcelona 1979, p. 31). |
Original en castellà
Porque son las ideas ciertas formas principales o razones permanentes e invariables de las cosas, las cuales no han sido formadas, y por esto son eternas y permanecen siempre en el mismo estado, contenidas en la inteligencia divina. Y siendo así que ellas ni nacen ni mueren, con todo se dice que está formado según ellas todo lo que puede nacer y morir, y todo lo que nace y muere. Sólo al alma racional le es dado el conocerlas con aquella porción suya con que sobresale, es decir, la mente y razón, que es como cierto semblante y ojo suyo, interior y racional.