Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Adela Cortina»

De Wikisofia

 
(2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{TextOriginal|es}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Adela Cortina|Idioma=Español}}
La Escuela de Frankfurt es heredera de la razón moral de Occidente, entendida en sentido integral, en la medida en que tal razón enraíza en la compasión y en el sentimiento moral; precisamente, la imposibilidad de bosquejar esa razón moral a partir de una razón instrumental obligaría a la crítica negativa en la primera generación de la Escuela, mientras que, a partir del análisis de la acción comunicativa, es posible delinear los rasgos de una razón teleológica y tendente a la intersubjetividad, porque el ''telos'' del lenguaje es el acuerdo. Esto significa que, desde el punto de vista social, los fines últimos deben ponerse en manos del acuerdo, y no del mercado anónimo o del poder político: la solidaridad es el medio de control del mundo de la vida. En este sentido, las reglas del discurso pretenden sustituir a las cosmovisiones metafísicas y religiosas en su capacidad identificadora y sientan las bases del procedimentalismo. El materialismo moral de los primeros frankfurtianos se torna procedimentalismo ético.
 
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Adela Cortina|Idioma=Español}}
 
  
 
L'Escola de Frankfurt és hereva de la raó moral d'Occident, entesa en sentit integral, en la mesura en què tal raó arrela en la compassió i en el sentiment moral; precisament, la impossibilitat d'esbossar aquesta raó moral a partir d'una raó instrumental obligaria a la crítica negativa en la primera generació de l'Escola, mentre que, a partir de l'anàlisi de l'acció comunicativa, és possible delinear els trets d'una raó teleològica i tendent a la intersubjectivitat, perquè el ''telos'' del llenguatge és l'acord. Això significa que, des del punt de vista social, les finalitats últimes han de posar-se en mans de l'acord, i no del mercat anònim o del poder polític: la solidaritat és el mitjà de control del món de la vida. En aquest sentit, les regles del discurs pretenen substituir a les cosmovisions metafísiques i religioses en la seva capacitat identificadora i sentin les bases del procedimentalisme. El materialisme moral dels primers frankfurtians es torna procedimentalisme ètic.
 
L'Escola de Frankfurt és hereva de la raó moral d'Occident, entesa en sentit integral, en la mesura en què tal raó arrela en la compassió i en el sentiment moral; precisament, la impossibilitat d'esbossar aquesta raó moral a partir d'una raó instrumental obligaria a la crítica negativa en la primera generació de l'Escola, mentre que, a partir de l'anàlisi de l'acció comunicativa, és possible delinear els trets d'una raó teleològica i tendent a la intersubjectivitat, perquè el ''telos'' del llenguatge és l'acord. Això significa que, des del punt de vista social, les finalitats últimes han de posar-se en mans de l'acord, i no del mercat anònim o del poder polític: la solidaritat és el mitjà de control del món de la vida. En aquest sentit, les regles del discurs pretenen substituir a les cosmovisions metafísiques i religioses en la seva capacitat identificadora i sentin les bases del procedimentalisme. El materialisme moral dels primers frankfurtians es torna procedimentalisme ètic.
 
{{Ref|Ref=A. Cortina, ''Autobiografía intelectual de Adela Cortina Orts,'' en «Anthropos», 96 (1989) 13.}}
 
{{Ref|Ref=A. Cortina, ''Autobiografía intelectual de Adela Cortina Orts,'' en «Anthropos», 96 (1989) 13.}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 19:08, 3 juny 2017

L'Escola de Frankfurt és hereva de la raó moral d'Occident, entesa en sentit integral, en la mesura en què tal raó arrela en la compassió i en el sentiment moral; precisament, la impossibilitat d'esbossar aquesta raó moral a partir d'una raó instrumental obligaria a la crítica negativa en la primera generació de l'Escola, mentre que, a partir de l'anàlisi de l'acció comunicativa, és possible delinear els trets d'una raó teleològica i tendent a la intersubjectivitat, perquè el telos del llenguatge és l'acord. Això significa que, des del punt de vista social, les finalitats últimes han de posar-se en mans de l'acord, i no del mercat anònim o del poder polític: la solidaritat és el mitjà de control del món de la vida. En aquest sentit, les regles del discurs pretenen substituir a les cosmovisions metafísiques i religioses en la seva capacitat identificadora i sentin les bases del procedimentalisme. El materialisme moral dels primers frankfurtians es torna procedimentalisme ètic.

A. Cortina, Autobiografía intelectual de Adela Cortina Orts, en «Anthropos», 96 (1989) 13.

Original en castellà

La Escuela de Frankfurt es heredera de la razón moral de Occidente, entendida en sentido integral, en la medida en que tal razón enraíza en la compasión y en el sentimiento moral; precisamente, la imposibilidad de bosquejar esa razón moral a partir de una razón instrumental obligaría a la crítica negativa en la primera generación de la Escuela, mientras que, a partir del análisis de la acción comunicativa, es posible delinear los rasgos de una razón teleológica y tendente a la intersubjetividad, porque el telos del lenguaje es el acuerdo. Esto significa que, desde el punto de vista social, los fines últimos deben ponerse en manos del acuerdo, y no del mercado anónimo o del poder político: la solidaridad es el medio de control del mundo de la vida. En este sentido, las reglas del discurso pretenden sustituir a las cosmovisiones metafísicas y religiosas en su capacidad identificadora y sientan las bases del procedimentalismo. El materialismo moral de los primeros frankfurtianos se torna procedimentalismo ético.