Mostra la font per a A.Gehlen: l'home com a ser carencial

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=A.Gehlen: l'home com a ser carencial|Idioma=Español}}
Fa ja molt temps, es va observar que l'home considerat morfològicament constitueix, per dir-ho així, un cas excepcional. En els altres casos, els progressos de la naturalesa consisteixen en l'especialització orgànica de les seves espècies, o sigui, en la formació d'adaptacions naturals, cada vegada més eficaces, a determinats ambients. Gràcies a la seva constitució específica, un organisme animal «es manté» en una multitud de condicions a les quals està «ajustat» sense que preguntem aquí com es va produir aquesta harmonia. Ara bé, si es considera a l'ésser humà teòricament, s'adverteixen algunes característiques que enumerarem.

'''1.''' Està «orgànicament desvalgut», sense armes naturals, sense òrgans d'atac, defensa o fugida, amb sentits d'una eficàcia no gaire significativa; els òrgans especialitzats dels animals superen amb escreix cadascun dels nostres sentits. No està revestit de pelatge ni preparat per a la intempèrie, i ni tan sols molts segles d'auto observació li han aclarit si en veritat posseeix instints, i quins són. Això es va comprovar fa molt temps; ho van assenyalar tant Herder (1772) com Kant (1784). [...] Aquesta «retardació», a la qual li deu l'home un exterior com qui diu embrionari, és un element aclaridor summament valuós, perquè permet comprendre també altres propietats humanes, sobretot el període desproporcionadament llarg de desenvolupament, la perllongada etapa de desvalimiento del nen, la tardana maduració sexual, etc. Totes aquestes característiques s'engloben sota el concepte de «falta d'especialització», que justifica el descriure i comparar a l'home en ''oposició'' a l'animal. [...]

'''2.''' En qualsevol lloc que mirem, veiem a l'ésser humà propagat per tota la terra i sominant cada vegada més la naturalesa, malgrat el seu desvaliment físic. No és possible indicar un «ambient», una suma de condicions naturals i originàries indispensables perquè l'home pugui viure, sinó que el veiem «conservar-se» a tot arreu: en el pol i en l'equador, en l'aigua i a la terra, en el bosc, en el pantà, la muntanya i l'estepa. Viu com a «ser cultural», és a dir, dels productes de la seva activitat ''previsora'', planificada i mancomunada, que li permet procurar-se, transformant previsorament i activa, conjunts molt diversos de condicions naturals. Per aquest motiu es pot anomenar ''esfera cultural'' a la respectiva suma de condicions inicials modificades per la seva activitat, en les quals només l'home viu i pot viure. Per això, algunes tècniques d'obtenció i elaboració d'aliments; algunes armes, activitats i mesures comunes organitzades per a protegir-se d'enemics, de la intempèrie, etc., formen part de l'haver cultural encara de les civilitzacions més rudimentàries, i en rigor no hi ha homes pròpiament «primitius», és a dir, sense cap grau de cultura.

Els productes d'aquesta activitat planificada i transformadora, inclosos els respectius materials i recursos intel·lectuals –idees, imatges–, han d'explicar-se entre les condicions de vida ''físiques'' de l'home, enunciat que no regeix per a cap animal. Les construccions del castor, els nius dels ocells, etc., mai estan planificades per endavant, sinó que resulten d'activitats purament instintives. Per aquest motiu el fet d'anomenar a l'home ''Prometeu'' tingui un sentit exacte i raonable. [...]

Així doncs, l'home és un «ser carencial» orgànicament (Herder), no apte per a viure en cap ambient natural, de manera que ha de començar per fabricar-se una ''segona naturalesa'', un món sustitutiu elaborat i adaptat artificialment que compensi el seu deficient equipament orgànic. Això és el que fa onsevulla que ho veiem. Viu, com qui diu, en una naturalesa artificialment convertida per ell en inofensiva, manejable i útil a la seva vida, que és justament l'esfera cultural. També es pot dir que ell es veu biològicament obligat a dominar la naturalesa.
{{Ref|Ref=''Antropología filosófica,'' Paidós, Barcelona 1993, p.63-66.|Títol=Antropología filosófica,|Cita=true}}
{{InfoWiki}}