Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Raó pràctica»

De Wikisofia

m (bot: - d' [[Autor:Aristòtil|Ar + d'[[Autor:Aristòtil|Ar)
m (bot: - teòric -el saber pel saber-, + teòric –el saber pel saber–,)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
La que s'exercita en l'àmbit de la filosofia pràctica, designació general per  l'[[ètica|ètica]] entesa com a ciència de la [[praxi|''praxi'']]. A diferència de la raó teòrica, que s'ocupa de com són les coses, la raó pràctica s'interessa per com han de ser i, per aquesta raó, del [[raonament moral|raonament moral]] o pràctic. Des d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], s'interpreta que la fi de l'ètica no és en si mateix teòric -el saber pel saber-, sinó pràctic, quan s'ocupa de la ''praxi'', o de la conducta humana; per això els principis en què es funda se suposen investigats per la raó orientada, no al coneixement teòric o especulatiu, sinó al «coneixement moral». En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], [[raó teòrica]] són els dos usos de la [[raó pura|raó pura]].
+
La que s'exercita en l'àmbit de la filosofia pràctica, designació general per  l'[[ètica|ètica]] entesa com a ciència de la [[praxi|''praxi'']]. A diferència de la raó teòrica, que s'ocupa de com són les coses, la raó pràctica s'interessa per com han de ser i, per aquesta raó, del [[raonament moral|raonament moral]] o pràctic. Des d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], s'interpreta que la fi de l'ètica no és en si mateix teòric –el saber pel saber–, sinó pràctic, quan s'ocupa de la ''praxi'', o de la conducta humana; per això els principis en què es funda se suposen investigats per la raó orientada, no al coneixement teòric o especulatiu, sinó al «coneixement moral». En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], [[raó teòrica]] són els dos usos de la [[raó pura|raó pura]].
  
 
Veure [[Crítica de la raó pràctica|''Crítica de la raó pràctica'']].
 
Veure [[Crítica de la raó pràctica|''Crítica de la raó pràctica'']].

Revisió del 19:50, 16 set 2017

La que s'exercita en l'àmbit de la filosofia pràctica, designació general per l'ètica entesa com a ciència de la praxi. A diferència de la raó teòrica, que s'ocupa de com són les coses, la raó pràctica s'interessa per com han de ser i, per aquesta raó, del raonament moral o pràctic. Des d'Aristòtil, s'interpreta que la fi de l'ètica no és en si mateix teòric –el saber pel saber–, sinó pràctic, quan s'ocupa de la praxi, o de la conducta humana; per això els principis en què es funda se suposen investigats per la raó orientada, no al coneixement teòric o especulatiu, sinó al «coneixement moral». En Kant, raó teòrica són els dos usos de la raó pura.

Veure Crítica de la raó pràctica.