Psicolingüística

Estudi científic dels comportaments verbals en els seus aspectes psicològics. Estudia els actes de parla, que varien amb les característiques psicològiques dels parlants, relacionant alguns aspectes de les realitzacions verbals amb la memòria, atenció, etc., i integrant les anàlisis formals de la lingüística als models psicològics. S'interessa especialment per les «associacions de paraules» i creació d'hàbits verbals. Fundada explícitament en 1954 per Charles E. Osgood i Thomas A. Sebeok, coincideix en el seu objectiu amb la psicologia del llenguatge, però aquesta analitza el comportament lingüístic referint-se exclusivament als models de la psicologia general. Des de la seva fundació, la psicolingüística ha anat evolucionant fins a convertir-se en l'estudi de les condicions per a la producció i comprensió del llenguatge.

La tendència chomskyana és la més coneguda de les escoles de psicolingüística; la gramàtica transformacional proporciona la millor descripció possible de les frases gramaticals, i el treball del psicolingüista té per objecte donar compte de les operacions per les quals un locutor produeix i comprèn aquests enunciats.

Altres escoles psicolingüísticas segueixen orientacions metodològiques de tipus conductista (Noizet, Costermans) o de tipus constructivista (Sinclair, Beilin), si bé les seves formulacions teòriques són d'orientació chomskyana (nocions de competència, realització, etc.).