Accions

Propietats emergents - resultants.

De Wikisofia

La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.


Distinció que es fa en biologia per a caracteritzar el fenomen de la vida. Es diuen emergents aquelles propietats que no resulten predictibles a partir del previ coneixement dels constituents d'un fenomen determinat en procés de canvi. Són resultants les que sí que poden conèixer-se en aquestes condicions. El vitalisme, en oposició al mecanicisme, sosté que la vida és un conjunt de propietats emergents, afirmació que rep el nom d'emergentisme (veg. text).

No obstant això, l'emergentisme no té per què tenir cap relació amb el vitalisme. De fet, des de posicions anti-vitalistes s'ha defensat l'emergentisme, de manera que en l’actualitat, la concepció emergentista que durant la primera meitat del segle XX es va situar en l’àmbit de l’aparició de la vida, s’ha situat en l’àmbit de la reflexió sobre les relacions ment-cos. En aquest àmbit alguns filòsofs defensen una nova variant de l’emergentisme en sustentar que els fenòmens mentals són emergents pel que fa a l’organització biològica. D’entre aquests autors que defensen un materialisme emergentista destaquen Mario Bunge, (veg. text de M. Bunge), W. Sellars, L. Bertalanffy, Ch. D.Broad i, especialment, J. Searle (Vegeu text de Searle).

En aquest àmbit l'emergentisme es defineix a partir dels tres trets següents:

  • Es defineix com a doctrina que defensa que la consciència procedeix de la matèria.
  • Es manifesta que aquesta "emergència" no implica que la consciència procedent de la matèria sigui diferent d’aquesta. Es tracta simplement d’una nova organització de la mateixa matèria.
  • No obstant aquesta continuïtat, la consciència apareix com una manera de ser o qualitat "nova" respecte de la matèria de la qual emergeix.

Veure també

sobreveniència

reduccionisme,

dualisme,

paral·lelisme psicofísic.