Diferència entre revisions de la pàgina «Prima facie, deures»
De Wikisofia
m (bot: - exemple]]).En cas + exemple]]). En cas) |
(Deure) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(de l'anglès, ''prima-facie duties'')</small> | <small>(de l'anglès, ''prima-facie duties'')</small> | ||
| − | Expressió deguda a sir William David Ross (1877-1971), crític de l'[[utilitarisme|utilitarisme]] i defensor de l'[[emotivisme|emotivisme]] ètic, que en la seva obra ''The Right and the Good ''[El correcte i el bé] (1930), propugna una moral basada en el concepte dels deures ''primera facie. ''Entén | + | Expressió deguda a sir William David Ross (1877-1971), crític de l'[[utilitarisme|utilitarisme]] i defensor de l'[[emotivisme|emotivisme]] ètic, que en la seva obra ''The Right and the Good ''[El correcte i el bé] (1930), propugna una moral basada en el concepte dels deures ''primera facie. ''Entén com a tals els que, no sent deures absoluts i incondicionats, tendeixen a ser-ho ''tret que ''entrin en conflicte amb un altre deure igualment ''primera facie; ''són, per tant, deures pròpiament ''condicionals ''([[Recurs:cita Hospers (deures prima facie)|veg. exemple]]). En cas de conflicte de deures d'aquesta classe, la regla concreta de comportament no emana de cap deure absolut, sinó del ''deure real ''(''actual duty'') que es reconeix tenint en compte els elements de judici en una situació concreta. |
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
Revisió de 21:52, 1 jul 2019
(de l'anglès, prima-facie duties)
Expressió deguda a sir William David Ross (1877-1971), crític de l'utilitarisme i defensor de l'emotivisme ètic, que en la seva obra The Right and the Good [El correcte i el bé] (1930), propugna una moral basada en el concepte dels deures primera facie. Entén com a tals els que, no sent deures absoluts i incondicionats, tendeixen a ser-ho tret que entrin en conflicte amb un altre deure igualment primera facie; són, per tant, deures pròpiament condicionals (veg. exemple). En cas de conflicte de deures d'aquesta classe, la regla concreta de comportament no emana de cap deure absolut, sinó del deure real (actual duty) que es reconeix tenint en compte els elements de judici en una situació concreta.