Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Presciència»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del llatí ''praescientia'')</small> Coneixement ple i absolut de tots els successos futurs que s'atribueix a Déu . La prescienc...».)
 
m (bot: - humana. Veure [[optimisme|optimis + humana. Vegeu [[optimisme|optimis)
 
(5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''praescientia'')</small>
 
<small>(del llatí ''praescientia'')</small>
  
Coneixement ple i absolut de tots els successos futurs que s'atribueix a [[Déu|Déu]] . La presciencia és conseqüència dels atributs divins, especialment del seu caràcter [[eternitat|etern]] i [[omnisciència|omniscient]]. Aquest concepte [[teologia|teològic]] va engendrar múltiples i greus problemes filosòfics relacionats, especialment, amb els problemes de l'existència del [[malament, el (problema del)|mal]] i de la [[predestinació|predestinació]]. Per afrontar aquests problemes al segle XVI va sorgir el molinisme, teoria teològica formulada pel jesuïta espanyol Luis de Molina (1536-1600), que sustentava que Déu coneix en la seva essència totes les necessitats i possibilitats de les coses; coneix en la seva voluntat tot quant ell determina, i coneix també totes les decisions lliures dels homes, incloses aquelles que no es realitzaran a causa de circumstàncies adverses però que, de no intervenir aquestes, s'haurien pres. D'aquesta manera existeix en Déu una ''ciència mitjana'' o coneixement previ del que l'home faria en diferents situacions i en diferents moments, però sense que això suposi, segons ell, cap coacció per a la lliure voluntat humana.
+
Coneixement ple i absolut de tots els successos futurs que s'atribueix a [[Déu|Déu]] . La presciència és conseqüència dels atributs divins, especialment del seu caràcter [[eternitat|etern]] i [[omnisciència|omniscient]]. Aquest concepte [[teologia|teològic]] va engendrar múltiples i greus problemes filosòfics relacionats, especialment, amb els problemes de l'existència del [[mal, el (problema del)|mal]] i de la [[predestinació|predestinació]]. Per a afrontar aquests problemes al segle XVI va sorgir el molinisme, teoria teològica formulada pel jesuïta espanyol Luis de Molina (1536-1600), que sostenia que Déu coneix en la seva essència totes les necessitats i possibilitats de les coses; coneix en la seva voluntat tot el que ell determina, i coneix també totes les decisions lliures dels homes, incloses aquelles que no es realitzaran a causa de circumstàncies adverses, però que, en cas de no haver intervingut aquestes, s'haurien pres. D'aquesta manera existeix en Déu una ''ciència mitjana'' o coneixement previ del que l'home faria en diferents situacions i en diferents moments, però sense que això suposi, segons ell, cap coacció per a la lliure voluntat humana.
  
Veure [[optimisme|optimisme]], [[predestinació|predestinació]] i [[teodicea|teodicea]].
+
Vegeu [[optimisme|optimisme]], [[predestinació|predestinació]] i [[teodicea|teodicea]].
  
 
{{Esdeveniment
 
{{Esdeveniment

Revisió de 22:48, 17 maig 2018

(del llatí praescientia)

Coneixement ple i absolut de tots els successos futurs que s'atribueix a Déu . La presciència és conseqüència dels atributs divins, especialment del seu caràcter etern i omniscient. Aquest concepte teològic va engendrar múltiples i greus problemes filosòfics relacionats, especialment, amb els problemes de l'existència del mal i de la predestinació. Per a afrontar aquests problemes al segle XVI va sorgir el molinisme, teoria teològica formulada pel jesuïta espanyol Luis de Molina (1536-1600), que sostenia que Déu coneix en la seva essència totes les necessitats i possibilitats de les coses; coneix en la seva voluntat tot el que ell determina, i coneix també totes les decisions lliures dels homes, incloses aquelles que no es realitzaran a causa de circumstàncies adverses, però que, en cas de no haver intervingut aquestes, s'haurien pres. D'aquesta manera existeix en Déu una ciència mitjana o coneixement previ del que l'home faria en diferents situacions i en diferents moments, però sense que això suposi, segons ell, cap coacció per a la lliure voluntat humana.

Vegeu optimisme, predestinació i teodicea.