Predicat disposicional

El predicat que es refereix a propietats o tendències de les coses que es manifesten en determinades situacions experimentals, com «ser soluble», «ser conductor», «ser mal·leable», etc.

(Veg. exemple ↓)

Dir que un objecte a és soluble (en l'aigua) en el temps t és el mateix que afirmar que si a estigués en aigua en t, a es dissoldria en t. Dir que a és fràgil en t és el mateix que dir que si es copegés lleugerament a en t, a es trencaria en t.

W.V.O. Quine, Palabra y objeto, Labor, Barcelona 1968, p. 232.

(veg. exemple)

El característic d'aquests termes és que no es refereixen a una propietat directament observable, sinó a un procediment en el qual s'exemplifica allò que signifiquen. Així, la solubilitat en l'aigua no li pertany al sucre, com li correspon, per exemple, el color blanc o el sabor dolç, sinó que només s'observa en una situació experimental de dissolució. La lògica demostra, a més, que no és possible definir tals predicats adequadament recorrent a termes observacionals. (Veg. text de Ulisses-Moulines: termes disposicionals).

Vegeu disposició.

Vegeu enunciat observacional.