Paradoxa de Grelling
De Wikisofia
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Una de les paradoxes semàntiques degudes a l'autoreferència. Kurt Grelling (1886-1942) va presentar en 1908 la paradoxa que sorgeix després de distingir entre adjectius homològics, o autològics, és a dir, aplicables a si mateixos, i heterològics, o adjectius no aplicables a si mateixos, i preguntar-se si l'adjectiu heterològic és ell mateix heterològic. Si ho és, llavors no és aplicable a si mateix i, per tant, no és heterològic; si no ho és, és aplicable a si mateix i, per tant, és heterològic. El mateix succeeix amb altres adjectius, com «impredicable», o «no veritable de si mateix».
Vegeu: paradoxes del mentider, teoria de tipus.