Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Necessari»

De Wikisofia

m (bot: - d' [[Autor:Aristòtil|Ar + d'[[Autor:Aristòtil|Ar)
m (bot: - contingent).Sol definir-se + contingent). Sol definir-se)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''necessarius'', que procedeix de ''necesse'', amb ''esse ''o'' habere'', necessari, inevitable; la paraula llatina correspon al grec [[Grec::άναγκαιίος]], ''anagkaios'', de'' anagké'', necessitat)</small>
 
<small>(del llatí ''necessarius'', que procedeix de ''necesse'', amb ''esse ''o'' habere'', necessari, inevitable; la paraula llatina correspon al grec [[Grec::άναγκαιίος]], ''anagkaios'', de'' anagké'', necessitat)</small>
  
En general, i segons la definició tradicional d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], allò que no pot no ser i que el seu oposat és impossible, és a dir, allò que és per [[necessitat|necessitat]]. Més pròpiament, un [[enunciat|enunciat]] necessari és aquell que no pot ser fals, o que és veritable en qualsevol cas  (''necessàriament veritable'') el seu oposat és l'enunciat [[contingent|contingent]]. Com [[modalitats alètiques|modalitat alética]] és una veritat necessària que s'oposa, encara que de diferent manera, tant a la veritat impossible (enunciat necessàriament fals) com a la veritat possible (enunciat contingent).Sol definir-se una veritat necessària com aquell enunciat que resulta veritable en qualsevol dels [[mons possibles|mons possibles]], entenent per tal expressió, pròpia de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]], qualsevol món diferent a l'actual, a més de l'actual, que pugui pensar-se sense [[contradicció|contradicció]]. Els enunciats necessaris de vegades es denominen també «[[apodíctic|apodíctics]]». També una veritat impossible és un enunciat necessari: un enunciat ''necessàriament fals.''
+
En general, i segons la definició tradicional d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], allò que no pot no ser i que el seu oposat és impossible, és a dir, allò que és per [[necessitat|necessitat]]. Més pròpiament, un [[enunciat|enunciat]] necessari és aquell que no pot ser fals, o que és veritable en qualsevol cas  (''necessàriament veritable'') el seu oposat és l'enunciat [[contingent|contingent]]. Com [[modalitats alètiques|modalitat alética]] és una veritat necessària que s'oposa, encara que de diferent manera, tant a la veritat impossible (enunciat necessàriament fals) com a la veritat possible (enunciat contingent). Sol definir-se una veritat necessària com aquell enunciat que resulta veritable en qualsevol dels [[mons possibles|mons possibles]], entenent per tal expressió, pròpia de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]], qualsevol món diferent de l'actual, a més de l'actual, que pugui pensar-se sense [[contradicció|contradicció]]. Els enunciats necessaris de vegades es denominen també «[[apodíctic|apodíctics]]». També una veritat impossible és un enunciat necessari: un enunciat ''necessàriament fals.''
  
 
{{Esdeveniment
 
{{Esdeveniment

Revisió de 22:00, 1 nov 2017

 (del llatí necessarius, que procedeix de necesse, amb esse o habere, necessari, inevitable; la paraula llatina correspon al grec άναγκαιίος, anagkaios, de anagké, necessitat)

En general, i segons la definició tradicional d'Aristòtil, allò que no pot no ser i que el seu oposat és impossible, és a dir, allò que és per necessitat. Més pròpiament, un enunciat necessari és aquell que no pot ser fals, o que és veritable en qualsevol cas (necessàriament veritable) el seu oposat és l'enunciat contingent. Com modalitat alética és una veritat necessària que s'oposa, encara que de diferent manera, tant a la veritat impossible (enunciat necessàriament fals) com a la veritat possible (enunciat contingent). Sol definir-se una veritat necessària com aquell enunciat que resulta veritable en qualsevol dels mons possibles, entenent per tal expressió, pròpia de Leibniz, qualsevol món diferent de l'actual, a més de l'actual, que pugui pensar-se sense contradicció. Els enunciats necessaris de vegades es denominen també «apodíctics». També una veritat impossible és un enunciat necessari: un enunciat necessàriament fals.