Natura non facit saltus
De Wikisofia
La revisió el 08:39, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} «La naturalesa no dóna salts». Principi (metafísic) anomenat de ''continuïtat'', que prohibeix que, en la sèrie dels fenòmens i de...».)
La revisió el 08:39, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} «La naturalesa no dóna salts». Principi (metafísic) anomenat de ''continuïtat'', que prohibeix que, en la sèrie dels fenòmens i de...».)
«La naturalesa no dóna salts». Principi (metafísic) anomenat de continuïtat, que prohibeix que, en la sèrie dels fenòmens i dels canvis de la naturalesa, existeixi un buit de manera que s'interrompi la gradació dels mateixos. Leibniz, en la filosofia del qual encaixa a la perfecció, ho anomena «llei de continuïtat» i ho aplica tant als fenòmens com a la percepció dels mateixos (veure cita). Kant li dóna una cuádruple interpretació: en la naturalesa «no hi ha hiats» -entre les sensacions empíriques-, «no hi ha salts» -entre els fenòmens-, «no hi ha casualitat» -tot està sotmès a llei- i «no hi ha fatalitat», no hi ha necessitat cega (veure text ).