Natura non facit saltus

«La naturalesa no fa salts». Principi (metafísic) anomenat de continuïtat, que prohibeix que, en la sèrie dels fenòmens i dels canvis de la naturalesa, existeixi un buit de manera que s'interrompi la gradació dels mateixos. Leibniz, en la filosofia del qual encaixa a la perfecció, ho anomena «llei de continuïtat» i ho aplica tant als fenòmens com a la percepció dels mateixos (vegeu la citació). Kant li dóna una quàdruple interpretació: en la naturalesa «no hi ha hiats» -entre les sensacions empíriques-, «no hi ha salts» -entre els fenòmens-, «no hi ha casualitat» -tot està sotmès a llei- i «no hi ha fatalitat», no hi ha necessitat cega (veg. text).