Narcisisme

Narcís segons M. Caravaggio

El terme procedeix de Narcís, personatge de la mitologia grega enamorat de la seva pròpia imatge que no deixava de contemplar en les aigües i objectes brillants i que es va matar per la impossibilitat de poder realitzar el seu amor. En psicologia va ser P. Näcke el primer a utilitzar aquest terme (en 1889) per a designar els casos en els quals l'individu pren com a objecte sexual el seu propi cos. Però és en la psicoanàlisi que aquest terme adquireix major importància, on designa la fase inicial del desenvolupament psíquic infantil de tipus egocèntric. Segons Freud en els primers anys de la infància tota la càrrega de la libido està acumulada en el jo i solament després aquesta libido pot convertir-se en libido objectal (dirigida cap a un altre objecte diferent del jo). Ha de distingir-se entre el narcisisme infantil pròpiament dit i el narcisisme provocat en l'edat adulta per un estancament de la libido que torna novament sobre el jo. També segons Freud l'elecció de l'objecte cap al qual dirigir la libido juga un paper fonamental en l'origen de les tendències homosexuals.

El filòsof postmodern Gilles Lipovetsky caracteritza la situació social contemporània com una forma de disseminació social allunyada dels conflictes de classe i de les confrontacions polítiques que havien caracteritzat la modernitat. Aquesta nova situació postmoderna, en la qual predominen els interessos individuals i de petits grups, és fruit d'un procés de creixent individualització que aquest autor denomina narcisisme (vegeu la citació).