Mostra la font per a Moira

{{ConcepteWiki}}
<small>(del grec [[Grec::μοῖρα]], donar a cadascun la seva part, el lot o el dot que li correspon)</small>

Es tradueix generalment com [[destí|destí]]. En les antigues [[teogonia|teogonies]] i [[cosmogonia|cosmogonies]] la [[Grec::μοῖρα]] apareix com a suprema, perquè no només els homes, sinó fins i tot els déus estan sotmesos a ella. En certa manera aquesta noció va unida a la de αιών (''aión''): la vida finita o el [[temps|''temps'']] que'' ens toca'' viure i que ens atorga el destí. El que marca la diferència entre els déus i els homes és que els primers, que són immortals, coneixen els designis de la ''moira'', encara que no poden anar contra ells; mentre que els homes, mortals i ignorants, desconeixen aquests designis.

En Hesíode, les tres Moires (el nom de les quals llatinitzat és el de les Parques), són Làquesis, Cloto i Àtropos –filles de Zeus i Temis (la necessitat o [[anankhé|ἀνάγκη]], ''anankhé'')–, i es representen filant, és a dir, teixint el futur i el destí de la humanitat i de l'univers, que és regit per aquesta ἀνάγκη. Aquesta imatge és reproduïda per [[Autor:Plató|Plató]] en la ''República ''(617b), i de manera una mica diferent en el ''Timeu'' (47i-48a, [[Recurs:Plató:_la_intel·ligència_i_la_necessitat|veg. text]]).

{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia general
}}
{{InfoWiki}}