Diferència entre revisions de la pàgina «Modernisme»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Sota aquest terme se sol entendre qualsevol manifestació apreciativa i valorativa de ''el modern,'' o nou. A finalitats del segle XIX i principis de...».) |
m (bot: - per oposar-se + per a oposar-se) |
||
| (5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Sota aquest terme se sol entendre qualsevol manifestació apreciativa i valorativa | + | Sota aquest terme se sol entendre qualsevol manifestació apreciativa i valorativa del ''modern'' o nou. A la fi del segle XIX i al principi del XX es va denominar modernista a tot un corrent arquitectònic, artística i literària. De fet, el terme «modernisme» entès en aquest sentit va ser especialment aplicat a Espanya i va adquirir la seva major expressió a Catalunya. A França o Anglaterra es va conèixer més aviat com «Art Nouveau», o «Modern Style». Però, paral·lelament a aquest moviment artístic, es va desenvolupar, sota aquest nom, un corrent filosòfic en el si del catolicisme, especialment a França i a Itàlia, que desenvolupava aspectes de [[religió, filosofia de la|filosofia de la religió]] sota la influència de la [[filosofia de l'acció|filosofia de l'acció]]. Aquest moviment va ser condemnat oficialment per l'Església en 1907, a través de l'encíclica Pascendi del papa Pío X (que va condemnar també el moviment oposat o integrisme). |
| − | En el si de la filosofia d'orientació catòlica van ser denominats modernistes alguns autors que es van caracteritzar tant per adoptar posicions polítiques en favor de les classes socials més desfavorides, com per oposar-se al boato i privilegis del clergat. Però en el terreny estrictament teòric es caracteritzaven per un cert [[historicisme|historicisme]] aplicat als continguts [[dogmatisme|dogmàtics]] del catolicisme. Criticaven l'aspecte dogmàtic i institucional de la creença religiosa, i concebien els dogmes religiosos, en general, i especialment els dogmes cristians, com a meres expressions simbòliques que han d'entendre's [[al·legoria| | + | En el si de la filosofia d'orientació catòlica van ser denominats modernistes alguns autors que es van caracteritzar tant per adoptar posicions polítiques en favor de les classes socials més desfavorides, com per a oposar-se al boato i privilegis del clergat. Però en el terreny estrictament teòric es caracteritzaven per un cert [[historicisme|historicisme]] aplicat als continguts [[dogmatisme|dogmàtics]] del catolicisme. Criticaven l'aspecte dogmàtic i institucional de la creença religiosa, i concebien els dogmes religiosos, en general, i especialment els dogmes cristians, com a meres expressions simbòliques que han d'entendre's [[al·legoria|al·legòricament]]. Per a ells, és el context històric en el qual van aparèixer els dogmes el que els confereix el seu contingut. Per això, no són expressió de [[veritats eternes|veritats eternes]], sinó de necessitats històriques i socials, i la veritat mateixa es manifesta i desplega com un procés històric. Manifestaven també certa tendència cap a l'[[immanència, immanent|inmanentisme]]. S'han considerat ''modernistes'' en aquest sentit autors com [[Autor:Boutroux, Emile|I. Boutroux]] (merament com a precursor), [[Autor:Ollé-Laprune, Léon|Ollé-Laprune]], el seu deixeble [[Autor:Blondel, Maurice|M. Blondel]], Lucien Laberthonière, Alfred Loisy, i el bergsonià [[Autor:Le Roy, Édouard|Edouard Li-Roy]] que va intentar una síntesi del modernisme amb la filosofia de [[Autor:Bergson, Henri|Bergson]]. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 10:19, 13 oct 2017
Sota aquest terme se sol entendre qualsevol manifestació apreciativa i valorativa del modern o nou. A la fi del segle XIX i al principi del XX es va denominar modernista a tot un corrent arquitectònic, artística i literària. De fet, el terme «modernisme» entès en aquest sentit va ser especialment aplicat a Espanya i va adquirir la seva major expressió a Catalunya. A França o Anglaterra es va conèixer més aviat com «Art Nouveau», o «Modern Style». Però, paral·lelament a aquest moviment artístic, es va desenvolupar, sota aquest nom, un corrent filosòfic en el si del catolicisme, especialment a França i a Itàlia, que desenvolupava aspectes de filosofia de la religió sota la influència de la filosofia de l'acció. Aquest moviment va ser condemnat oficialment per l'Església en 1907, a través de l'encíclica Pascendi del papa Pío X (que va condemnar també el moviment oposat o integrisme).
En el si de la filosofia d'orientació catòlica van ser denominats modernistes alguns autors que es van caracteritzar tant per adoptar posicions polítiques en favor de les classes socials més desfavorides, com per a oposar-se al boato i privilegis del clergat. Però en el terreny estrictament teòric es caracteritzaven per un cert historicisme aplicat als continguts dogmàtics del catolicisme. Criticaven l'aspecte dogmàtic i institucional de la creença religiosa, i concebien els dogmes religiosos, en general, i especialment els dogmes cristians, com a meres expressions simbòliques que han d'entendre's al·legòricament. Per a ells, és el context històric en el qual van aparèixer els dogmes el que els confereix el seu contingut. Per això, no són expressió de veritats eternes, sinó de necessitats històriques i socials, i la veritat mateixa es manifesta i desplega com un procés històric. Manifestaven també certa tendència cap a l'inmanentisme. S'han considerat modernistes en aquest sentit autors com I. Boutroux (merament com a precursor), Ollé-Laprune, el seu deixeble M. Blondel, Lucien Laberthonière, Alfred Loisy, i el bergsonià Edouard Li-Roy que va intentar una síntesi del modernisme amb la filosofia de Bergson.