Accions

Modalitats alètiques

De Wikisofia

La revisió el 23:50, 25 set 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

(del grec ἀλήθεια, aletheia, veritat)

O modalitats dels enunciats, quan no són merament descriptius o proposicionals, i admeten determinacions, o modificacions, com per exemple «és necessari que», «és possible que». Els enunciats amb modalitats són objecte d'estudi de la lògica modal. Igual que succeeix amb els enunciats categòrics, poden establir-se relacions lògiques entre els diversos enunciats modals:

1) Un enunciat que expressa «veritat necessària» (és impossible que sigui fals) és contradictori amb un altre que expressa «falsedat possible» (és possible que alguna cosa no sigui veritat.

Exemple: «És necessari que un triangle tingui tres costats» és contradictori amb «és possible que un triangle no tingui tres costats»).


2) un enunciat que implica «falsedat necessària» (és impossible que sigui veritat) és contradictori amb el que suposa una «veritat possible», de manera que, en tots dos casos, (1) i (2), si un enunciat és vertader l'altre és fals, i viceversa (relació de contradictorietat.

Exemple: «És necessari veure un cometa amb telescopi», o «és impossible veure un cometa a simple vista», és contradictori amb «és possible veure un cometa a simple vista»).


3) un enunciat que expressa «veritat necessària» no pot ser veritable al mateix temps que un altre que expressa «falsedat necessària», o impossibilitat, i viceversa, però tots dos poden ser falsos, és a dir, és possible que un enunciat no sigui ni necessari ni impossible (relació de contrarietat.

Exemple: L'enunciat «és necessari que un home mori pels altres» i el contrari «és impossible que un home mori pels altres» poden ser tots dos falsos, és a dir, ni és necessari ni és impossible que un home mori pels altres. És la relació de contrarietat).


4) en canvi, un enunciat que expressa «veritat possible» i un enunciat que expressa «falsedat possible» poden ser tots dos veritables, però no tots dos falsos (ni veritable ni fals), perquè en aquest cas no podria ser una autèntica proposició.

Exemple: L'enunciat «demà hi haurà d'haver una batalla naval» és perfectament compatible amb «demà no haurà d'haver una batalla naval», ambdues coses poden succeir. Però no pot admetre's que no succeeixi cap d'elles).


Aleticas.gif

Veg. Ab esse ad pose valet illatio, Alètic.