Accions

Mil·lenarisme

De Wikisofia

La revisió el 19:58, 26 gen 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - nostra era aquesta + nostra era, aquesta)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

En una primera accepció el terme «mil·lenarisme» designa la creença segons la qual l'any 1000 seria l'any de la fi del món. Però com a doctrina, el mil·lenarisme o quiliasme és una creença escatològica que sosté la creença en una renovació radical de la humanitat, que conduirà a una veritable edat d'or abans del judici universal. Llavors, la humanitat s'instal·larà en la perfecció presidida pel regne mil·lenari en el qual el Messies regnarà de nou.

Aquesta doctrina estava vinculada al judaisme, i concretament a algunes de les proclames dels profetes de l'Antic Testament. En elles, alguns profetes havien afirmat que després d'una catàstrofe còsmica sorgiria una nova Palestina, un nou Edèn o paradís recobrat, en la qual regnaria el Messies, el nou Emperador dels últims temps, o el Lleó de Judà. Va penetrar en el cristianisme a partir de l'Apocalipsi de Sant Joan, que de manera semblant a aquelles antigues profecies, anuncia una «nova Jerusalem» i estableix el període de mil anys de regnat de Crist retornat a la terra, en el qual no serà possible l'acció del dimoni perquè Satanàs estarà encadenat. Al final del mil·lenni, i abans del judici universal que posi fi definitivament a la història, es reprendran els conflictes i camparà novament el mal i l'anticrist. Durant els primers segles de la nostra era, aquesta doctrina va ser difosa per autors com Sant Ireneu, Tertul·lià o Lactanci. No obstant això, Orígenes la va condemnar afirmant que el regne de Déu no esdevé a la terra, i Sant Agustí, a la Ciutat de Déu, va precisar que l'Apocalipsi ha de ser entès com una al·legoria espiritual. Malgrat això, la doctrina del quiliasme va romandre formant part de moltes creences i donant lloc a diversos moviments herètics mil·lenaristes, que van tenir molta importància durant l'edat mitjana, i sovint eren l'expressió de moviments socials revolucionaris dels camperols més pobres. Alguns d'aquests, interpretant de manera radical la promesa escatològica d'un judici final o dia de la ira, en el qual Déu condemnaria als malvats i instauraria el mil·lenni de pau i justícia en la seva Segona Vinguda, condemnaven a l'Església com a encarnació de l'anticrist que negava la Nova Vinguda de Crist, raó per la qual la combatien i propugnaven la nova vinguda del Messies per a instaurar el mil·lenni i desemmascarar als falsos sacerdots, culpables dels desordres existents i de les injustícies socials.

En alguns filòsofs de la història que van sostenir tesi segons les quals la humanitat es va desenvolupant segons diverses «edats» (com en Joaquim de Fiore, per exemple, que predeia la vinguda de la tercera època de la humanitat o època de l'Esperit, sent la primera l'edat del Pare o època de l'Antic Testament; la segona l'edat del Fill, o època del Nou Testament), es poden percebre influències de les doctrines del quiliasme o mil·lenarisme.