Mil·lenarisme

En una primera accepció el terme «mil·lenarisme» designa la creença segons la qual l'any 1000 seria l'any de la fi del món. Però com a doctrina, el mil·lenarisme o quiliasmo és una creença escatológica que sustenta la creença en una renovació radical de la humanitat, que conduirà a una veritable edat d'or abans del judici universal. Llavors, la humanitat s'instal·larà en la perfecció presidida pel regne mil·lenari en el qual el Mesías regnarà de nou.

Aquesta doctrina estava vinculada al judaisme, i concretament a algunes de les proclames dels profetes del Antic Testament. En elles, alguns profetes havien afirmat que després d'una catàstrofe còsmica sorgiria una nova Palestina, un nou Edén o paradís recobrat, en la qual regnaria el Mesías, el nou Emperador dels últims temps, o el Lleó de Judá. Va penetrar en el cristianisme a partir del Apocalipsi de Sant Joan, que de manera semblant a aquelles antigues profecies, anuncia una «nova Jerusalem» i estableix el període de mil anys de regnat de Crist retornat a la terra, en el qual no serà possible l'acció del dimoni perquè Satanàs estarà encadenat. Al final del mil·lenni, i abans del judici universal que posi fi definitivament a la història, es reprendran els conflictes i campará novament el mal i l'anticrist. Durant els primers segles de nostra era aquesta doctrina va ser difosa per autors com Sant Ireneo, Tertuliano o Lactancio. No obstant això, Orígens la va condemnar afirmant que el regne de Déu no esdevé a la terra, i Sant Agustí, a la Ciutat de Déu, va precisar que el Apocalipsi ha de ser entès com una al·legoria espiritual. Malgrat això, la doctrina del quiliasmo va romandre formant part de moltes creences i donant lloc a diversos moviments heréticos milenaristes, que van tenir molta importància durant l'Edat Mitjana, i sovint eren l'expressió de moviments socials revolucionaris dels camperols més pobres. Alguns d'aquests, interpretant de manera radical la promesa escatológica d'un judici final o dia de la ira, en el qual Déu condemnaria als malvats i instauraria el mil·lenni de pau i justícia en la seva Segona Vinguda, condemnaven a l'Església com a encarnació de l'anticrist que negava la Nova Vinguda de Crist, raó per la qual la combatien i propugnaven la nova vinguda del Mesías per instaurar el mil·lenni i desemmascarar als falsos sacerdots, culpables dels desordres existents i de les injustícies socials.

En alguns filòsofs de la història que van sustentar tesi segons les quals la humanitat es va desenvolupant segons diverses «edats» (com en Joaquín de Fiore, per exemple, que predeia la vinguda de la tercera època de la humanitat o època de l'Esperit, sent la primera l'edat del Pare o època de l'Antic Testament; la segona l'edat del Fill, o època del Nou Testament), es poden percebre influències de les doctrines del quiliasmo o mil·lenarisme.