Mecànica ondulatòria

Teoria de física fonamental que va estar a les bases de la formulació de la qual posteriorment es va anomenar mecànica quàntica. Com a corpus teòric, es va formar per la fusió de la mecànica matricial fundada per Werner Heisenberg en 1925 i de la mecànica ondulatòria fundada per de Broglie en 1923. La fusió d'ambdues perspectives va permetre formular una teoria sintètica de les ones i els corpuscles, en la qual el corpuscle apareixia com un accident incorporat a l'estructura d'una ona, guiat per la propagació d'aquesta. En 1927, Schrödinger va plantejar l'equació general que satisfà l'ona de Louis de Broglie, i va demostrar que la mecànica ondulatòria i la mecànica matricial són equivalents. Actualment aquesta teoria està integrada en el marc més ampli de l'esmentada mecànica quàntica.

Vegeu mecànica quàntica i atomisme científic contemporani.