Llindar de la sensació

Noció psicofisiològica útil quan s'estudien quantitativament les sensacions. Aquestes existeixen només dins d'uns determinats límits, propis de cada espècie d'organisme. Els límits els assenyalen la intensitat i a la quantitat de l'estímul i es parla de llindars absoluts i de llindar diferencial. Els llindars absoluts indiquen la quantitat mínima d'estímul (llindar inferior) necessària perquè existeixi sensació, i la quantitat màxima (llindar superior o llinda màxima) per sobre de la qual no hi ha resposta de l'organisme (veg. exemple). El llindar diferencial indica la quantitat de variació o increment d'intensitat necessaris perquè es produeixi una variació perceptible en la sensació (Per a les sensacions visuals cal afegir 1/100 de la il·luminació anterior, perquè el canvi operat en aquesta sigui perceptible; per a l'oïda es requereix un augment relatiu superior a 1/10 del fons sonor inicial; per al tacte n'hi ha prou amb augmentar la força del contacte inicial a 1/30. veg. citació).

Ernst Heinrich Weber, pare de la psicofísica, va iniciar l'estudi quantitatiu dels llindars i va formular la llei coneguda com a llei de Weber. Gustav Theodor Fechner (1801-1887), desenvolupant aquesta llei, arriba a la noció d'unitat de sensació (increment de l'estímul), que formula amb l'anomenada llei de Weber-Fechner, una de les primeres lleis empíriques de la psicologia.