Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Llei natural»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "teleológica" a "teleològica")
m (bot: -Veure termes relacionats +Vegeu termes relacionats)
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Expressió que, en principi, atribueix un ordre racional al [[món|món]], tant en l'aspecte físic i material, com en l'específicament humà. En el primer sentit, la [[racionalitat|racionalitat]] de l'univers implica que pot ser entès mitjançant [[llei de la naturalesa, llei natural|lleis de la naturalesa]], mentre que en el segon sentit es refereix a un ideal moral amb el qual tota [[llei|llei]] humana positiva ha de conformar-se. Històricament, i en un sentit més precís, l'expressió prové del dret romà i de les teories medievals jurídiques ([[Recurs:cita Tomàs Aquino 2|veure cita]]), i amb ella se suggereix la idea d'una llei no escrita, d'origen natural o diví, universal i invariable, comú a tots els homes i vàlida per a tot temps, cognoscible pel sol ús de la [[raó teòrica |raó (pràctica]]), que serveix com de rerefons moral amb el qual tota llei positiva ha d'estar d'acord i que rep el nom de [[dret natural|dret natural]]. La idea d'una llei o un dret natural, discutible des del punt de vista del [[positivisme jurídic|positivisme jurídic]], es funda bàsicament en una concepció teològica de la naturalesa, de tradició [[estoïcisme|estoica]] i [[cristianisme|cristiana]], i [[teleologia|teleològica]], d'origen [[aristotelisme|aristotèlic]].
+
Expressió que, en principi, atribueix un ordre racional al [[món|món]], tant en l'aspecte físic i material, com en l'específicament humà. En el primer sentit, la [[racionalitat|racionalitat]] de l'univers implica que pot ser entès mitjançant [[llei de la naturalesa, llei natural|lleis de la naturalesa]], mentre que en el segon sentit es refereix a un ideal moral amb el qual tota [[llei|llei]] humana positiva ha de conformar-se. Històricament, i en un sentit més precís, l'expressió prové del dret romà i de les teories medievals jurídiques ([[Recurs:cita Tomàs Aquino 2|vegeu la citació]]), i amb ella se suggereix la idea d'una llei no escrita, d'origen natural o diví, universal i invariable, comú a tots els homes i vàlida per a tot temps, cognoscible pel sol ús de la [[raó teòrica |raó (pràctica]]), que serveix com de rerefons moral amb el qual tota llei positiva ha d'estar d'acord i que rep el nom de [[dret natural|dret natural]]. La idea d'una llei o un dret natural, discutible des del punt de vista del [[positivisme jurídic|positivisme jurídic]], es funda bàsicament en una concepció teològica de la naturalesa, de tradició [[estoïcisme|estoica]] i [[cristianisme|cristiana]], i [[teleologia|teleològica]], d'origen [[aristotelisme|aristotèlic]].
  
[[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]] distingeix llei natural del dret natural ([[Recurs:Hobbes 1|veure cita]]).
+
[[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]] distingeix llei natural del dret natural ([[Recurs:Hobbes 1|vegeu la citació]]).
  
[[llei, termes relacionats amb|Veure termes relacionats]].
+
[[llei, termes relacionats amb|Vegeu termes relacionats]].
  
Veure també [[estat de naturalesa|estat de naturalesa]].
+
Vegeu també [[estat de naturalesa|estat de naturalesa]].
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}

Revisió de 09:33, 16 set 2017

Expressió que, en principi, atribueix un ordre racional al món, tant en l'aspecte físic i material, com en l'específicament humà. En el primer sentit, la racionalitat de l'univers implica que pot ser entès mitjançant lleis de la naturalesa, mentre que en el segon sentit es refereix a un ideal moral amb el qual tota llei humana positiva ha de conformar-se. Històricament, i en un sentit més precís, l'expressió prové del dret romà i de les teories medievals jurídiques (vegeu la citació), i amb ella se suggereix la idea d'una llei no escrita, d'origen natural o diví, universal i invariable, comú a tots els homes i vàlida per a tot temps, cognoscible pel sol ús de la raó (pràctica), que serveix com de rerefons moral amb el qual tota llei positiva ha d'estar d'acord i que rep el nom de dret natural. La idea d'una llei o un dret natural, discutible des del punt de vista del positivisme jurídic, es funda bàsicament en una concepció teològica de la naturalesa, de tradició estoica i cristiana, i teleològica, d'origen aristotèlic.

Hobbes distingeix llei natural del dret natural (vegeu la citació).

Vegeu termes relacionats.

Vegeu també estat de naturalesa.