Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Llei dels tres estats»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} thumb|A. Comte Llei fonamental del positivisme de Auguste Comte, segons el qual les ci...».)
 
m (bot: - coses, això és, + coses, és a dir,)
 
(11 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
 
[[File:comte2.gif|thumb|A. Comte]]
 
[[File:comte2.gif|thumb|A. Comte]]
Llei fonamental del [[positivisme|positivisme]] de [[Autor:Comte, Auguste|Auguste Comte]], segons el qual les ciències, la ment humana i la humanitat en general -a la qual Comte considera com un ser real- passen per tres fases successives: el ''estat teològic'' o ''fictici'', quan es busquen explicacions absolutes de les coses recorrent a principis i forces [[sobrenatural|sobrenaturals]] personals; el ''estat metafísic'' o ''abstracte'', quan, substituint el sobrenatural pel [[abstracte|abstracte]], es recorre a forces, causes o entitats ocultes; i el ''estat científic'' o ''positiu'', quan, després de reconèixer la impossibilitat d'un saber absolut, l'home es conforma amb saber les [[llei|lleis]] de les coses, això és, les relacions existents entre fenòmens. Al primer estat corresponen tres maneres de filosofar: [[fetitxisme|fetitxisme]], [[politeisme|politeisme]] i [[monoteisme|monoteisme]] i representen la [[teologia|teologia]] o la infància de la humanitat; al segon estat, el del predomini de les [[causa|causes]], o del conjunt de totes elles entès com la [[naturalesa|naturalesa]], correspon una filosofia intermèdia, la [[metafísica|metafísica]], i és un període de transició, com una «malaltia crònica» pròpia de l'etapa que transcorre, tant per a l'individu com per a la humanitat, entre la infància i la virilitat; al tercer estat, l'època definitiva a la qual tendeixen les altres dues, correspon l'època de la virilitat, l'edat adulta de l'individu i de la humanitat, que les seves característiques coincideixen amb les de la civilització industrial. Aquesta fase històrica és també la meta pel [[individu|individu]] i per la [[societat|societat]]: l'estat positiu final, que és el que desenvolupa la ''filosofia positiva'', la «física social», o'' [[sociologia|sociologia]]'', l'última de les ciències i la que realitza la síntesi de totes elles([[Recurs:Comte: llei dels tres estats|veure text]] ).
+
Llei fonamental del [[positivisme|positivisme]] de [[Autor:Comte, Auguste|Auguste Comte]], segons el qual les ciències, la ment humana i la humanitat en general –a la qual Comte considera com un ser real– passen per tres fases successives: l{{'}}''estat teològic'' o ''fictici'', quan es busquen explicacions absolutes de les coses recorrent a principis i forces [[sobrenatural|sobrenaturals]] personals; l{{'}}''estat metafísic'' o ''abstracte'', quan, substituint el sobrenatural per l'[[abstracte|abstracte]], es recorre a forces, causes o entitats ocultes; i l{{'}}''estat científic'' o ''positiu'', quan, després de reconèixer la impossibilitat d'un saber absolut, l'home es conforma a saber les [[llei|lleis]] de les coses, és a dir, les relacions existents entre fenòmens. Al primer estat corresponen tres maneres de filosofar: [[fetitxisme|fetitxisme]], [[politeisme|politeisme]] i [[monoteisme|monoteisme]] i representen la [[teologia|teologia]] o la infància de la humanitat; al segon estat, el del predomini de les [[causa|causes]], o del conjunt de totes elles entès com la [[naturalesa|naturalesa]], correspon una filosofia intermèdia, la [[metafísica|metafísica]], i és un període de transició, com una «malaltia crònica» pròpia de l'etapa que transcorre, tant per a l'individu com per a la humanitat, entre la infància i la virilitat; al tercer estat, l'època definitiva a la qual tendeixen les altres dues, correspon l'època de la virilitat, l'edat adulta de l'individu i de la humanitat, que les seves característiques coincideixen amb les de la civilització industrial. Aquesta fase històrica és també la meta per l'[[individu|individu]] i per la [[societat|societat]]: l'estat positiu final, que és el que desenvolupa la ''filosofia positiva'', la «física social», o'' [[sociologia|sociologia]]'', l'última de les ciències i la que realitza la síntesi de totes elles([[Recurs:Comte: llei dels tres estats|veg. text]]).
  
  

Revisió de 13:22, 4 juny 2018

A. Comte

Llei fonamental del positivisme de Auguste Comte, segons el qual les ciències, la ment humana i la humanitat en general –a la qual Comte considera com un ser real– passen per tres fases successives: l'estat teològic o fictici, quan es busquen explicacions absolutes de les coses recorrent a principis i forces sobrenaturals personals; l'estat metafísic o abstracte, quan, substituint el sobrenatural per l'abstracte, es recorre a forces, causes o entitats ocultes; i l'estat científic o positiu, quan, després de reconèixer la impossibilitat d'un saber absolut, l'home es conforma a saber les lleis de les coses, és a dir, les relacions existents entre fenòmens. Al primer estat corresponen tres maneres de filosofar: fetitxisme, politeisme i monoteisme i representen la teologia o la infància de la humanitat; al segon estat, el del predomini de les causes, o del conjunt de totes elles entès com la naturalesa, correspon una filosofia intermèdia, la metafísica, i és un període de transició, com una «malaltia crònica» pròpia de l'etapa que transcorre, tant per a l'individu com per a la humanitat, entre la infància i la virilitat; al tercer estat, l'època definitiva a la qual tendeixen les altres dues, correspon l'època de la virilitat, l'edat adulta de l'individu i de la humanitat, que les seves característiques coincideixen amb les de la civilització industrial. Aquesta fase històrica és també la meta per l'individu i per la societat: l'estat positiu final, que és el que desenvolupa la filosofia positiva, la «física social», o sociologia, l'última de les ciències i la que realitza la síntesi de totes elles(veg. text).