Accions

L'habitació de Mary

De Wikisofia

La revisió el 11:10, 21 oct 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Mary, la científica del color.

Famós experiment mental elaborat pel filòsof australià Frank Jackson per tal de mostrar que els qualia són irreductibles a purs fenòmens físics i que, per tant, el fisicalisme és fals.

El text de Jackson és el següent:

"Mary és una científica brillant que, per alguna raó, es veu obligada a investigar el món des d'una sala en blanc i negre a través d'un monitor de televisió també en blanc i negre. S'especialitza en la neurofisiologia de la visió i adquireix, suposem, tota la informació física que cal obtenir sobre el que passa quan veiem tomàquets madurs o el cel i fem servir termes com «vermell» o «blau». Descobreix, per exemple, quines combinacions de longitud d'ona del cel estimulen la retina, i exactament com això produeix a través del sistema nerviós central la contracció de les cordes vocals i l'expulsió de l'aire dels pulmons que dóna lloc a la pronunciació de la frase "El cel és blau" (...) Què passarà quan Mary surti de la seva cambra en blanc i negre o se li doni un monitor de televisió en color? ¿Aprendrà alguna cosa nova o no? Sembla simplement obvi que aprendrà alguna cosa sobre el món i sobre la nostra experiència visual d'ell. Però llavors és ineludible concloure que el seu coneixement previ era incomplet. Però tenia tota la informació física. Ergo, cal tenir més que això i el fisicalisme és fals " [1]-

Els arguments del passatge són els següents:

(P1) Mary té tota la informació física concernent a la visió humana del color abans del seu alliberament.

(P2) Però hi ha certa informació sobre la visió humana del color que ella no té abans del seu alliberament.

[math]\displaystyle{ \overline{Per~ tant} }[/math]

(C3) No tota la informació és informació física.


En aquest experiment mental, tal com va ser formulat per Jackson, hi ha una certa ambigüitat quan diu que Mary té tota la informació física i quan arriba a la conclusió (C3) segons la qual no tota la informació és física.

Per això aquest experiment mental s'ha reformulat en dues versions[2], una feble i una forta que serien les següents:

Els arguments poden ser així reformulats de dues maneres diferents:

(Versió feble) La versió més feble de l'argument del coneixement:

  • (1a) Mary té un coneixement físic complet sobre fets de la visió del color humà abans del seu alliberament.
  • (2a) Però hi ha algun tipus de coneixement sobre fets relatius a la visió del color humà que no té abans del seu alliberament.
  • [math]\displaystyle{ \overline{Per~ tant} }[/math]
  • (3a) Hi ha algun tipus de coneixement sobre els fets sobre la visió del color humà que no és el coneixement físic.


(Versió forta) La versió més forta de l'argument del coneixement:

  • (1b) Mary coneix tots els fets físics relatius a la visió del color humà abans del seu alliberament.
  • (2b) Però hi ha alguns fets sobre la visió del color humà que Maria no coneix abans del seu alliberament.
  • [math]\displaystyle{ \overline{Per~ tant} }[/math]
  • (3b) No hi ha dades físiques relatives a la visió del color humà.

Mentre que conclusió 3a és més de caire epistèmic (i, en certa forma és compatible amb la negació de l'existència de fenòmens no-físics), la (3b) és de tipus ontològic. [3]

Ara bé, tant en la versió original, com en la versió feble o la versió forta, la intenció és argumentar contra el fisicalisme i sustentar que els fenòmens mentals no es poder reduir a explicacions merament físiques.

Diversos filòsofs com Block, Chalmers, Loar i Searle han tractat el tema dels qualia, que és l'aspecte clau de l'argument de Mary i els colors, per concloure que hi ha aspectes mentals que no poden ser explicats per cap forma de fisicisme, i defensen en alguns casos alguna mena de dualisme en la relació cos ment.

Diversos autors, però, examinant l'argumentació sostenen que en general es pot dir que P1 (Mary té tota la informació física concernent a la visió humana del color abans del seu alliberament) implica o infereix C1 (Mary coneix tots els fets físics), i que P2 (Però hi ha certa informació sobre la visió humana del color que ella no té abans del seu alliberament) infereix C2 (Mary no sap alguns fets abans de l'alliberament). Però aitals conclusions són discutibles. Per això, sense sortir-se de l'argument, l'avaluació de l'argument del coneixement (que s'exemplifica amb l'experiment mental de Mary i els colors) és polèmica perquè depèn de qüestions tècniques i controvertides sobre:

  • la teoria adequada dels conceptes de propietat i la seva relació amb les propietats que expressen i
  • la teoria adequada del contingut de la creença.


Si bé diversos autors, com els que hem esmentat, han emprat aquest experiment mental per defensar la irreductibilitat del mental al físic, també molts altres han atacat l'argumentació.


Crítiques

Paul Churchland, apel·la al procés cerebral que permet l'adquisició dels colors i segons ell, tècnicament quan Mary surt de l'habitació, no és que no aprengui res de nou, sinó que ni tan sols tindria la capacitat de veure ni saber què és el color vermell. Un cervell ha d'aprendre i desenvolupar com veure colors. Els patrons han de formar-se a la secció V4 de l'escorça visual. Aquests patrons es formen a partir de l'exposició a longituds d'ona de la llum. Aquesta exposició es necessita durant les primeres etapes del desenvolupament del cervell. En el cas de Mary, les identificacions i categoritzacions de color només seran referides a representacions de blanc i negre.[4]


C. I. Lewis empra la distinció entre «saber què» (knowledge that, que es referix a informació) i «saber com» (knowledge how, que es refereix a habilitats) i l'aplica als casos de qualia. Lewis discuteix l'argument de l'habitació de Mary i està d'acord amb la conclusió de l'argument segons la qual Mary no pot aprendre el que sembla vermell (what red looks like) a través dels seus estudis monocromàtics. Però ell diu que això no és rellevant. L'aprenentatge teòric transmet informació, però experimentar qualia no transmet informació, sinó que comunica habilitats. Quan Mary veu el vermell, no rep informació realment nova, però sí que adquireix noves habilitats: ara pot recordar què és el vermell, imagina altres coses vermelles i reconèixer altres casos de vermell. Generalment els dos tipus de coneixement o de saber («saber què» i «saber com») van entrellaçats i ambdós es donen en l'aprenentatge ordinari. Per exemple, la gent aprèn que Marx era revolucionari i, al mateix temps adquireix habilitats per reconèixer imatges de Marx. Tanmateix, en l'experiment de pensament, Mary, tancada en la seva habitació, només pot utilitzar l'aprenentatge basat en el «saber què», i se li impedeix utilitzar l'experiència per obtenir el «saber com», que li permetria recordar, imaginar i reconèixer el color vermell. [5]. Lewis, doncs, al sustentar que la informació (el «saber què») i la capacitat (el «saber com») són coses potencialment diferents, conclou que el fisicisme encara és compatible amb la conclusió que Mary obté un nou saber al ser alliberada de l'habitació monocromàtica. Així, en contra del que suposadament pretenia l'argument de l'habitació de Mary (Veg. Mary en colors), a saber, que aspectes mentals com els qualia són irreductibles al fisicisme, Lewis afirma que no: l'enclaustrament de Mary en una vida monocromàtica no l'impedeix el «saber què», i, per tant, pot obtenir tota la informació sobre els colors, però sí li impedeix el «saber com» i, per tant, està incapacitada per obtenir l'habilitat que, segons Lewis, representen els qualia. També aplica aquesta distinció a d'altres instàncies de qualia, com en el cas de l'experiment mental de Thomas Nagel sobre què és ser un rat penat. Per Lewis "ser un ratpenat" és una habilitat, de manera que es tracta d'un «saber com» (knowledge how).


Des de l'àmbit de la neurobiologia Rodolfo Llinàs [6] argumenta (com també ho fa Dennett) que els qualia són productes de l'evolució necessaris per a la supervivència d'un organisme i físicament són un producte de l'oscil·lació neuronal. Llinás dóna com a prova l'anestèsia del cervell i posterior estimulació del sistema límbic per demostrar que els qualia es poden "desactivar" canviant només la variable d'oscil·lació neuronal (activitat cerebral elèctrica local), mentre que totes les altres connexions romanen intactes, argumentant fortament un origen oscilatori-elèctric dels qualia, o aspectes importants d'ells. [7]


Una de les crítiques a l'experiment de Mary consisteix en atacar l'exemple mateix considerant que la premissa clau en aquest cas és que Mary posseeix tota la informació física sobre els colors. Que ho sàpiga tot vol dir que sap tot el que podria saber-se sobre els colors a un nivell físic. Però és que aquest és l'únic nivell al que algú podria saber sobre els colors, així que, segons la primera premissa (P1) (i també en la versió feble o en la versió forta) Mary ho sap tot, absolutament tot, sobre els colors. Segons Dennett, Mary podria conèixer, en virtut del seu immens saber, "exactamente quins efectes -descrits en termes neurofisiològics- tindria cada color sobre el seu sistema nerviós " [8] i també, quins pensaments tindria una vegada que s'enfronta amb les experiències cromàtiques rellevants, fins i tot abans de tenir-les efectivament, de manera que Mary podria anticipar algunes reaccions que tindria al veure coses colorades entre les quals ens trobaríem pensaments com "Així és com és veure alguna cosa vermella" i coses per l'estil. Ja que si realment ho sap tot sobre els colors (les freqüències i longituds d'ona i les seves accions sobre la retina, i com es transmeten els impulsos electroquímics dels nervis òptics a la zona occipital del cervell, i com aquestes descàrregues nervioses i totes les seves interconnexions en el cervell, en tot el cos i en el seu entorn, actuen sobre els pulmons, fent-los agafar aire, i sobre les cordes vocals i fent exclamar "això és vermell"), llavors no hi ha res que Mary pugui aprendre un cop alliberada de la seva caverna monocromàtica. Per tant, quan deixi de viure en un món monocromàtic no coneixeria realment res de nou. Si, en canvi, en deixar el món monocromàtic experimentés quelcom nou, llavors és que simplement no coneixia tots els fets físics relatius a la visió.

És a dir, el que es desprèn d'aquesta crítica és que en les premisses de l'experiment mental ja s'hi ha introduït subreptíciament el dualisme al afirmar que (P1) Mary té tota la informació física concernent a la visió humana del color abans del seu alliberament, i, per tant, Mary coneix tota la informació física sobre els colors, o sigui, que sap tot el que podria saber-se sobre els colors a un nivell físic. Però (P2) hi ha certa informació sobre la visió humana del color que ella no té abans del seu alliberament. En la premissa P2 és dóna a entendre implícitament que, a més de l coneixement dels fenòmens físics sobre els colors hi ha algun altre tipus de coneixement de base no física que és el que Mary obté després del seu alliberament. Així, doncs, si després diem que adquireix un nou coneixement és perquè prèviament (P2) ja se suposa que hi ha un altre tipus de coneixement de base no física. En definitiva, l'argument és trampós quan pretén concloure que el mental (els qualia) no es pot reduir ni explicar físicament, però perquè prèviament ja s'ha posat com a premissa que hi ha coneixements sobre coses (els qualia, per exemple) que no es poden explicar físicament.

El problema d'un experiment mental com aquest és que pretén extreure conclusions a partir d'una suposada situació d'extrema simplificació en la qual, ja subreptíciament s'inclou la conclusió que es vol extreure. De fet proposar un experiment mental en el qual es parteixi de l'afirmació de la possibilitat de tenir un coneixement total i exhaustiu del què sigui (dels colors, o de les posicions de les partícules subatòmiques en un instant donat), és tan ingenu i equívoc com el plantejament del dimoni de Laplace. Segons Laplace i el determinisme causal clàssic, si coneguéssim tots els estats físics de l'univers en un instant t, podríem preveure exactament tot el futur en instants t1, t2, ..., tn i, retrospectivament, conèixer tot el passat en els instants t-1, t-2, ... t-n. Aquesta ingenuïtat òbvia sembla reproduir-se en el cas que ens ocupa.

Dennett anomena simples "bombes d'intuïcions" la totalitat d'experiments mentals que donen suport a la definició clàssica de qualia. Ha dedicat diversos treballs a analitzar l'ús retòric del llenguatge en aquests experiments [9], identificant ambigüitats que apel·len a la confusió com una forma d'argumentació. Ataca les fal·làcies en què es basen molts d'aquests experiments mentalistes i l'eliminació de la plausibilitat de realització física dels experiments mentals que presenten, que s'expressen ambiguament i, sobretot, es mouen sempre en un nivell lògic sense que que es pugui ser baixat al nivell físic. Atès que l'argument sobre Mary es situa en un nivell biològic, no té gaire interès un experiment mental que no pugui ser contrastat experimentalment per part de la biologia o la psicologia.


La retractació de Jackson.

Si bé inicialment el filòsof australià Frank Jackson va crear l'argument per establir un tipus de dualisme, segons el qual determinats estats mentals, especialment els qualitatius, no són físics. i va defensar una versió modesta de l'epifenomenalisme (l'opinió segons la qual determinats estats mentals no són físics i que, tot i que se'ls fa aparèixer per les manifestacions físiques, no provoquen cap canvi en el món físic), posteriorment el mateix Jackson va rebutjar l'argument del coneixement (i l'experiment mental de la Mary i els colors), així com altres arguments contra el fisicalisme i va concloure que els arguments basats en la intuïció contra el fisicalisme (com l'argument del coneixement i l'argument zombi) en última instància són enganyosos.[10]


Vegeu Mary en colors, qualia.


  1. Jackson, F., 1986, “What Mary Didn't Know”, Journal of Philosophy 83: 291–295
  2. Horgan, T., 1984, Jackson on Physical Information and Qualia, Philosophical Quarterly 32: 127–136.
  3. Veg. Nida-Rümelin, Martine, "Qualia: The Knowledge Argument", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Summer 2015 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/sum2015/entries/qualia-knowledge/>.
  4. Churchland, Paul (2004), Knowing qualia: A reply to Jackson (with postscript 1997), in There's Something about Mary, Peter Ludlow, Yujin Nagasawa and Daniel Stoljar (eds.). Cambridge MA: MIT Press, pp. 163–78.
  5. D'altra banda és clar que no es poden aprendre algunes coses a l'interior de l'habitació de Mary, per exemple, no esperem que Mary aprengui a fer submarinisme o escalada a l'habitació.
  6. I of the Vortex (MIT Press, 2002, pp. 202-207)
  7. Vegeu https://en.wikipedia.org/wiki/Qualia#Rodolfo_Llin%C3%A1s
  8. Dennett, D. La conciencia explicada. Una teoría interdisciplinar, Edicions Paidós, Barcelona, 1995, p. 411, i Dennett, D., Bombas de intuición y otras herramientas de pensamiento, México, FCE, 2015, pp.245 - 248.
  9. Dennett D., Quinning Qualia. In Marcel A, Bisiach E (eds) Consciousness in contemporary science. Oxford: Oxford University Press; Dennett, D. (1995) La conciencia explicada: Una teoría interdisciplinar. Barcelona: Paidós, 1995; Bombas de intuición y otras herramientas de pensamiento, México, FCE, 2015
  10. Torin Alter. Jackson's Retraction APA. Archived from the original on 2008-05-16.