Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Jansenisme»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "[[lliberteu" a "[[llibertat")
m (Text de reemplaçament - "mente," a "ment,")
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Moviment doctrinal religiós, difós als segles XVII i XVIII, per obra sobretot de Cornelio Jansenio (1583-1638), bisbe holandès de Ypres, i del seu llibre ''Augustinus'' (1640). En ell renova una teoria d'[[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], segons la qual el pecat original va corrompre essencialment a l'[[home|home]], de manera que només per la gràcia li és possible a aquest no actuar pecaminosamente, però, concedida la gràcia, li és impossible no actuar d'acord amb ella. Aquesta negació de la [[llibertat|llibertat]] humana va ser durament criticada pels jesuïtes. En 1642, el papa Urbà VIII va prohibir cinc afirmacions del ''Augustinus'' i, en 1653, Inocencio X les va condemnar definitivament. Va sorgir llavors la polèmica sobre si tals afirmacions es trobaven o no en el llibre de Jansenio, tal com negaven [[Autor:Arnauld, Antoine|A. Arnauld]] i uns altres. Una mica més tard es va exigir als jansenistes una fórmula de submissió, a la qual alguns, Arnauld i Pascasio Quesnel, per exemple, es van negar, sent per això obligats a exiliar-se. El jansenisme va adoptar el monestir de Port-Royal, l'abadessa del qual era en aquesta època Angélique, germana d'Arnauld, com a centre d'espiritualitat, des d'on va irradiar les seves idees a tota França a través de la creació d'escoles, residències i centres de retir per els qui desitjaven practicar una forma de vida cristiana més rigorosa. Racine i [[Autor:Pascal, Blaise|Pascal]] es van adherir al jansenisme.
+
Moviment doctrinal religiós, difós als segles XVII i XVIII, per obra sobretot de Cornelio Jansenio (1583-1638), bisbe holandès de Ypres, i del seu llibre ''Augustinus'' (1640). En ell renova una teoria d'[[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], segons la qual el pecat original va corrompre essencialment a l'[[home|home]], de manera que només per la gràcia li és possible a aquest no actuar pecaminosament, però, concedida la gràcia, li és impossible no actuar d'acord amb ella. Aquesta negació de la [[llibertat|llibertat]] humana va ser durament criticada pels jesuïtes. En 1642, el papa Urbà VIII va prohibir cinc afirmacions del ''Augustinus'' i, en 1653, Inocencio X les va condemnar definitivament. Va sorgir llavors la polèmica sobre si tals afirmacions es trobaven o no en el llibre de Jansenio, tal com negaven [[Autor:Arnauld, Antoine|A. Arnauld]] i uns altres. Una mica més tard es va exigir als jansenistes una fórmula de submissió, a la qual alguns, Arnauld i Pascasio Quesnel, per exemple, es van negar, sent per això obligats a exiliar-se. El jansenisme va adoptar el monestir de Port-Royal, l'abadessa del qual era en aquesta època Angélique, germana d'Arnauld, com a centre d'espiritualitat, des d'on va irradiar les seves idees a tota França a través de la creació d'escoles, residències i centres de retir per els qui desitjaven practicar una forma de vida cristiana més rigorosa. Racine i [[Autor:Pascal, Blaise|Pascal]] es van adherir al jansenisme.
  
 
{{Esdeveniment
 
{{Esdeveniment

Revisió del 14:30, 5 abr 2015

Moviment doctrinal religiós, difós als segles XVII i XVIII, per obra sobretot de Cornelio Jansenio (1583-1638), bisbe holandès de Ypres, i del seu llibre Augustinus (1640). En ell renova una teoria d'Agustí d'Hipona, segons la qual el pecat original va corrompre essencialment a l'home, de manera que només per la gràcia li és possible a aquest no actuar pecaminosament, però, concedida la gràcia, li és impossible no actuar d'acord amb ella. Aquesta negació de la llibertat humana va ser durament criticada pels jesuïtes. En 1642, el papa Urbà VIII va prohibir cinc afirmacions del Augustinus i, en 1653, Inocencio X les va condemnar definitivament. Va sorgir llavors la polèmica sobre si tals afirmacions es trobaven o no en el llibre de Jansenio, tal com negaven A. Arnauld i uns altres. Una mica més tard es va exigir als jansenistes una fórmula de submissió, a la qual alguns, Arnauld i Pascasio Quesnel, per exemple, es van negar, sent per això obligats a exiliar-se. El jansenisme va adoptar el monestir de Port-Royal, l'abadessa del qual era en aquesta època Angélique, germana d'Arnauld, com a centre d'espiritualitat, des d'on va irradiar les seves idees a tota França a través de la creació d'escoles, residències i centres de retir per els qui desitjaven practicar una forma de vida cristiana més rigorosa. Racine i Pascal es van adherir al jansenisme.