Diferència entre revisions de la pàgina «Ius gentium»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Expressió llatina, el sentit literal de la qual és «dret de gents», o dret de les nacions. Una de les tres classes de dret reconegudes...».) |
m (Text de reemplaçament - "Vitòria" a "Vitoria") |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Expressió llatina, el sentit literal de la qual és «dret de gents», o dret de les nacions. Una de les tres classes de [[dret|dret]] reconegudes pels juristes romans, que distingien entre ''ius civile, ius gentium ''i ''ius naturale''. El primer ho constituïen les lleis positives de l'[[estat|Estat]]; els dos últims, derivats del cosmopolitisme professat pels [[estoïcisme|estoics]], identificats en un començament i utilitzats per designar els drets vigents entre diferents pobles i drets que, sense necessitat d'estar promulgats positivament, eren raonablement acceptats per tots, es distingeixen a partir del s. II d. C., amb Ulpiano, entenent per ''ius naturale ''la llei que la [[naturalesa|naturalesa]] imposa als homes (tots els homes són iguals), i per ''ius gentium ''el conjunt de lleis, positives i naturals amb que les diverses nacions es relacionen entre si (per aquest dret, s'admetia l'esclavitud ). L'Edat Mitjana, que admet una comunitat internacional de nacions, cristianes o no, desenvolupa teories sobre el ''ius gentium'', fundat en el [[dret natural|dret natural]], i orientat a regular la convivència entre les diverses nacions. | Expressió llatina, el sentit literal de la qual és «dret de gents», o dret de les nacions. Una de les tres classes de [[dret|dret]] reconegudes pels juristes romans, que distingien entre ''ius civile, ius gentium ''i ''ius naturale''. El primer ho constituïen les lleis positives de l'[[estat|Estat]]; els dos últims, derivats del cosmopolitisme professat pels [[estoïcisme|estoics]], identificats en un començament i utilitzats per designar els drets vigents entre diferents pobles i drets que, sense necessitat d'estar promulgats positivament, eren raonablement acceptats per tots, es distingeixen a partir del s. II d. C., amb Ulpiano, entenent per ''ius naturale ''la llei que la [[naturalesa|naturalesa]] imposa als homes (tots els homes són iguals), i per ''ius gentium ''el conjunt de lleis, positives i naturals amb que les diverses nacions es relacionen entre si (per aquest dret, s'admetia l'esclavitud ). L'Edat Mitjana, que admet una comunitat internacional de nacions, cristianes o no, desenvolupa teories sobre el ''ius gentium'', fundat en el [[dret natural|dret natural]], i orientat a regular la convivència entre les diverses nacions. | ||
| − | Veure [[Autor: | + | Veure [[Autor:Vitoria, Francisco de|Francisco de Vitoria]]. |
| − | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia del dret}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc= | + | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia del dret}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Vitoria}}{{InfoWiki}} |
Revisió del 21:50, 2 abr 2015
Expressió llatina, el sentit literal de la qual és «dret de gents», o dret de les nacions. Una de les tres classes de dret reconegudes pels juristes romans, que distingien entre ius civile, ius gentium i ius naturale. El primer ho constituïen les lleis positives de l'Estat; els dos últims, derivats del cosmopolitisme professat pels estoics, identificats en un començament i utilitzats per designar els drets vigents entre diferents pobles i drets que, sense necessitat d'estar promulgats positivament, eren raonablement acceptats per tots, es distingeixen a partir del s. II d. C., amb Ulpiano, entenent per ius naturale la llei que la naturalesa imposa als homes (tots els homes són iguals), i per ius gentium el conjunt de lleis, positives i naturals amb que les diverses nacions es relacionen entre si (per aquest dret, s'admetia l'esclavitud ). L'Edat Mitjana, que admet una comunitat internacional de nacions, cristianes o no, desenvolupa teories sobre el ius gentium, fundat en el dret natural, i orientat a regular la convivència entre les diverses nacions.
Veure Francisco de Vitoria.