Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Iniciació»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "mistéricas" a "mistèriques")
m (bot: - per donar accés + per a donar accés)
 
Línia 2: Línia 2:
 
Introducció d'algú en un estat, situació o ''status'' nou. La iniciació suposa l'execució de [[ritu|ritus]] de pas que, generalment, s'acompanyen d'algunes proves que l'aspirant iniciat ha de superar. Són exemples de ritus d'iniciació aquells que, en moltes societats, permeten l'accés a la vida adulta, o els que permeten l'accés com a membre actiu d'una religió. En alguns casos aquests ritus marquen l'accés a una societat secreta, o permeten adquirir el paper de mag.
 
Introducció d'algú en un estat, situació o ''status'' nou. La iniciació suposa l'execució de [[ritu|ritus]] de pas que, generalment, s'acompanyen d'algunes proves que l'aspirant iniciat ha de superar. Són exemples de ritus d'iniciació aquells que, en moltes societats, permeten l'accés a la vida adulta, o els que permeten l'accés com a membre actiu d'una religió. En alguns casos aquests ritus marquen l'accés a una societat secreta, o permeten adquirir el paper de mag.
  
Els ritus iniciàtics de tipus religiós van ser descrits per Van Gennep (''Els ritus de pas'', 1909), i impliquen una ''mort simbòlica'', que significa la ruptura amb el passat (que pot ser el de la infància o el de la ignorància), per donar accés a una resurrecció o ''naixement simbòlic'' que obre les portes a un nou ''status''. Aquest canvi de ''status'' va acompanyat, la majoria de les vegades, per grans festes. En les religions mistèriques, els ritus d'iniciació, generalment secrets, comprenien un baptisme i un menjar sagrat. En el cristianisme, el baptisme, la confirmació i l'eucaristia (el menjar sagrat cristiana) són els ritus d'iniciació més importants. Són també coneguts els ritus d'iniciació dels misteris d'Eleusis. La majoria dels autors que han estudiat els ritus d'iniciació han assenyalat (com [[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]], per exemple), la seva funció social integradora. [[Autor:Eliade, Mircea|Mircea Eliade]], a més, ha assenyalat la seva funció ontològica, ja que aquests ritus iniciàtics suposen un canvi existencial profund pel qual l'iniciat es converteix en ''un altre''.
+
Els ritus iniciàtics de tipus religiós van ser descrits per Van Gennep (''Els ritus de pas'', 1909), i impliquen una ''mort simbòlica'', que significa la ruptura amb el passat (que pot ser el de la infància o el de la ignorància), per a donar accés a una resurrecció o ''naixement simbòlic'' que obre les portes a un nou ''status''. Aquest canvi de ''status'' va acompanyat, la majoria de les vegades, per grans festes. En les religions mistèriques, els ritus d'iniciació, generalment secrets, comprenien un baptisme i un menjar sagrat. En el cristianisme, el baptisme, la confirmació i l'eucaristia (el menjar sagrat cristiana) són els ritus d'iniciació més importants. Són també coneguts els ritus d'iniciació dels misteris d'Eleusis. La majoria dels autors que han estudiat els ritus d'iniciació han assenyalat (com [[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]], per exemple), la seva funció social integradora. [[Autor:Eliade, Mircea|Mircea Eliade]], a més, ha assenyalat la seva funció ontològica, ja que aquests ritus iniciàtics suposen un canvi existencial profund pel qual l'iniciat es converteix en ''un altre''.
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Antropologia}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Antropologia}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 10:13, 13 oct 2017

Introducció d'algú en un estat, situació o status nou. La iniciació suposa l'execució de ritus de pas que, generalment, s'acompanyen d'algunes proves que l'aspirant iniciat ha de superar. Són exemples de ritus d'iniciació aquells que, en moltes societats, permeten l'accés a la vida adulta, o els que permeten l'accés com a membre actiu d'una religió. En alguns casos aquests ritus marquen l'accés a una societat secreta, o permeten adquirir el paper de mag.

Els ritus iniciàtics de tipus religiós van ser descrits per Van Gennep (Els ritus de pas, 1909), i impliquen una mort simbòlica, que significa la ruptura amb el passat (que pot ser el de la infància o el de la ignorància), per a donar accés a una resurrecció o naixement simbòlic que obre les portes a un nou status. Aquest canvi de status va acompanyat, la majoria de les vegades, per grans festes. En les religions mistèriques, els ritus d'iniciació, generalment secrets, comprenien un baptisme i un menjar sagrat. En el cristianisme, el baptisme, la confirmació i l'eucaristia (el menjar sagrat cristiana) són els ritus d'iniciació més importants. Són també coneguts els ritus d'iniciació dels misteris d'Eleusis. La majoria dels autors que han estudiat els ritus d'iniciació han assenyalat (com Durkheim, per exemple), la seva funció social integradora. Mircea Eliade, a més, ha assenyalat la seva funció ontològica, ja que aquests ritus iniciàtics suposen un canvi existencial profund pel qual l'iniciat es converteix en un altre.