Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Il·luminació, teoria de la»

De Wikisofia

m (bot: -per vegada primera +per primera vegada)
 
(Hi ha 5 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Teoria [[epistemologia|epistemològica]] que sosté que només hi ha [[coneixement|coneixement]] si d'alguna manera l'[[enteniment|enteniment]] humà rep ajuda de l'enteniment diví; aquesta ajuda es concep metafòricament a manera de llum. La proposa per vegada primera [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]] en afirmar que l'origen de la veritat i del coneixement és [[Déu|Déu]]. L'home arriba al veritable coneixement per un punt de contacte interior amb «la Veritat», en la raó o l' [[ànima|ànima]], que és imatge de Déu, on arriba la ''il·luminació'' divina. Tal il·luminació, que s'ha intentat explicar de molt diverses maneres, ha de posar-se en relació amb la teoria de l'[[anàmnesi |reminiscència]] platònica -conèixer és recordar [[idea|idees]]-, en la qual se substitueix el «recordar» pel reconèixer una concordança i una relació entre la idea que està en l'ànima i les raons ([[forma|formes]] o espècies) de la ment divina. Aquesta concordança, que s'aconsegueix per la puresa de vida, suposa que l'home participa, en la possibilitat de conèixer la veritat, d'un dels atributs divins. [[Autor:Malebranche, Nicolas|Malebranche]] renova la tesi de l'iluminisme sostenint que l'home aconsegueix el coneixement de les veritats fonamentals percebent-les directament «en Déu», la qual cosa no és sinó una aplicació epistemològica de el seu [[ocasionalisme|ocasionalisme]]; a aquesta postura se l'anomenarà més tard [[ontologisme|ontologisme]].
+
Teoria [[epistemologia|epistemològica]] que sosté que només hi ha [[coneixement|coneixement]] si d'alguna manera l'[[enteniment|enteniment]] humà rep ajuda de l'enteniment diví; aquesta ajuda es concep metafòricament a manera de llum. La proposa per primera vegada [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]] en afirmar que l'origen de la veritat i del coneixement és [[Déu|Déu]]. L'home arriba al veritable coneixement per un punt de contacte interior amb «la Veritat», en la raó o l'[[ànima|ànima]], que és imatge de Déu, on arriba la ''il·luminació'' divina. Tal il·luminació, que s'ha intentat explicar de molt diverses maneres, ha de posar-se en relació amb la teoria de la [[anamnesi|reminiscència]] platònica –conèixer és recordar [[idea|idees]], en la qual se substitueix el «recordar» pel reconèixer una concordança i una relació entre la idea que està en l'ànima i les raons ([[forma|formes]] o espècies) de la ment divina. Aquesta concordança, que s'aconsegueix per la puresa de vida, suposa que l'home participa, en la possibilitat de conèixer la veritat, d'un dels atributs divins. [[Autor:Malebranche, Nicolas|Malebranche]] renova la tesi de l'iluminisme sostenint que l'home aconsegueix el coneixement de les veritats fonamentals percebent-les directament «en Déu», la qual cosa no és sinó una aplicació epistemològica del seu [[ocasionalisme|ocasionalisme]]; a aquesta postura se l'anomenarà més tard [[ontologisme|ontologisme]].
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}}

Revisió de 09:14, 17 set 2017

Teoria epistemològica que sosté que només hi ha coneixement si d'alguna manera l'enteniment humà rep ajuda de l'enteniment diví; aquesta ajuda es concep metafòricament a manera de llum. La proposa per primera vegada Agustí d'Hipona en afirmar que l'origen de la veritat i del coneixement és Déu. L'home arriba al veritable coneixement per un punt de contacte interior amb «la Veritat», en la raó o l'ànima, que és imatge de Déu, on arriba la il·luminació divina. Tal il·luminació, que s'ha intentat explicar de molt diverses maneres, ha de posar-se en relació amb la teoria de la reminiscència platònica –conèixer és recordar idees–, en la qual se substitueix el «recordar» pel reconèixer una concordança i una relació entre la idea que està en l'ànima i les raons (formes o espècies) de la ment divina. Aquesta concordança, que s'aconsegueix per la puresa de vida, suposa que l'home participa, en la possibilitat de conèixer la veritat, d'un dels atributs divins. Malebranche renova la tesi de l'iluminisme sostenint que l'home aconsegueix el coneixement de les veritats fonamentals percebent-les directament «en Déu», la qual cosa no és sinó una aplicació epistemològica del seu ocasionalisme; a aquesta postura se l'anomenarà més tard ontologisme.