Mostra la font per a Ideologia

{{ConcepteWiki}} 

En general, s'entén per tal el sistema d'[[Idea|idees]], [[Creença|creences]], judicis de valor, actituds i opcions respecte a finalitats i objectius, que es troba en el fons, i que alhora és l'origen, de les opinions, decisions i actuacions que els individus adopten en els assumptes socials i polítics. Per motius històrics, s'ha adherit al terme una connotació pejorativa d'[[Autoritarisme|autoritarisme]] de les idees, domini sobretot d'una classe social sobre una altra, i fins d'un gènere (o sexe) sobre un altre.

La definició d'ideologia ha variat a través de la història dels últims dos-cents anys. El terme va ser encunyat en les obres de [[Autor:Destutt_de_Tracy,_A.Louis_Claude,_comte_de|Antoine L.C. Destutt de Tracy]], cap a 1796, per a referir-se a una «doctrina general sobre les idees», que es remet a [[Autor:Condillac,_Étienne_Bonnot,_abat_de|Condillac]] com al seu propi fundador, entenent per tal ciència l'examen de les facultats humanes amb la finalitat d'explicar l'origen i la formació de les idees; en aquest sentit deia Destutt de Tracy que la ideologia era una part de la zoologia. Napoleó Bonaparte va contemplar com una amenaça per a la seva idea conservadora d'[[Estat|Estat]] el conjunt d'aquestes teories, a les quals s'afegien els ideals de la [[Il·lustració|Il·lustració]] francesa dels qui es van conjuminar entorn de la secció de Ciències Morals i Polítiques de l'Institut National i van rebre el nom d'«ideòlegs»; al rebuig de Napoleó es deu l'accepció pejorativa que els termes «ideologia» i «ideòleg» van tenir gairebé des dels seus començaments ([[Recurs:Cita_Napoleó|veg. citació]]). Alguns autors avancen fins a [[Autor:Bacon,_Francis|F. Bacon]], amb la seva [[Ídols|teoria dels ídols]], l'origen de l'estudi de la ideologia, entesa com a conjunt de prejudicis que és necessari evitar quan vulgui fer-se [[Ciència|ciència]].

[[File:Marx9.gif|thumb|K. Marx]] El terme que va emprar Destutt adquireix diverses accepcions en les obres de [[Autor:Marx,_Karl|Marx]] i [[Autor:Engels,_Friedrich|Engels]], però sempre es contemplen des de l'enfocament d'una «crítica de les ideologies». En general és una «inversió» o una mala interpretació o una «deformació» d'un conjunt d'idees, l'origen de les quals és social. Marx veu en la societat burgesa, i més precisament en l'estructura econòmica i política d'aquesta societat, l'encarnació i perpetuació de tots els aspectes ideològics criticables: filosofia, religió, Estat, política, art, bàsicament. Tots aquests aspectes ideològics coincideixen que són expressió i resultat d'una «[[falsa consciència]]», o una mala interpretació, feta des dels interessos socials i econòmics egoistes i particulars de la classe dominant, i un «reflex invertit de les relacions reals».

L'origen de la ideologia només es comprèn a partir de les teories marxistes del [[Fetitxisme|fetitxisme de la mercaderia]] (que confon les relacions entre persones com a relacions entre coses) i de l'[[Alienació|alienació]] (la de la consciència, que és un reflex de l'alienació socioeconòmica més fonamental). Les postures de Marx van ser criticades per la [[Coneixement,_sociologia_del|sociologia del coneixement]] de [[Autor:Mannheim,_Karl|Karl Mannheim]], que a més tenia al cap l'obra escrita per [[Autor:Lukács,_Georg|G. Lukács]], ''Història i consciència de classe''. Sostenint Mannheim que tot [[Coneixement|coneixement]] està socialment condicionat, ha de sostenir també que no només la ideologia està socialment condicionada, sinó que ho està igualment la crítica a la ideologia ([[Recurs:Sobre_sociologia_del_coneixement|veg. citació]]) i que, per tant, pot estar tan deformada com aquell. Pel mateix, planteja la ''formulació'' ''general'' d'ideologia: el pensament de tots els grups socials posseeix un caràcter ideològic (no només el pensament de l'adversari). I aquest és el problema que tracta la sociologia del coneixement. Però segueix de nou Mannheim a Marx en establir que la ideologia general –encara que pròpia de tots els grups socials– tendeix a estabilitzar la situació de la [[Societat|societat]] i és defensada pels grups socials dirigents i poderosos, mentre que a la ideologia que és mantinguda per grups oprimits, que s'oposa al sistema i que tendeix a realitzar el seu projecte en una fase històricament successiva, la denomina [[Utopia|''utopia'']]. No pot haver-hi, segons Mannheim, una visió general del món, una [[Cosmovisió|cosmovisióabsoluta]], sinó només diferents [[Perspectivisme|''perspectives'']] des de les quals cada grup o cada individu veu el món ([[Recurs:Cita_K._Mannheim|veg. citació]]). El fet que històricament no hagi existit en occident una classe obrera que fos el motor de la revolució contra totes les deformacions ideològiques existents ha ocupat l'atenció d'altres estudis, d'orientació marxista, sobre la ideologia: d'ella han tractat especialment els filòsofs de l'[[Escola_de_Frankfurt|Escola de Frankfurt]] ([[Recurs:Horkheimer,_Max:_entorn_de_la_ideologia|veg. text]]), que rebutgen que la sociologia hagi de reduir-se sense més a la sociologia del coneixement, el filòsof italià [[Autor:Gramsci,_Antonio|A. Gramsci]], que desenvolupa el concepte d'hegemonia de la classe dominant i [[Autor:Althusser,_Louis|Althusser]], el qual, referint-se als aparells ideològics d'Estat, sosté que la ideologia amb què funcionen aquests diversos aparells estatals és l'encarregada de reproduir les condicions reals d'existència que perpetuen les mateixes [[Relacions_de_producció|relacions de producció]] ([[Recurs:Althusser:_ideologia_i_estat|veg. text]]). {{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Lloc=Morals
|Incert=No
}} {{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Lloc=Mannheim
|Incert=No
}} {{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Lloc=Frankfurt
|Incert=No
}} {{Etiqueta}} {{InfoWiki}}