Diferència entre revisions de la pàgina «Idéologues, els»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "[[lliberteu" a "[[llibertat") |
m (bot: - per decidir pel + per a decidir pel) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Grup de filòsofs francesos, liderats per [[Autor:Destutt de Tracy, A.Louis Claude, comte de|Destutt de Tracy]] i [[Autor:Cabanis, Pierre-Jean Georges|Cabanis]] que van desenvolupar una «ciència de les idees», a la qual van denominar «[[ideologia|ideologia]]», el fonament de la qual remeten a les teories de [[Autor:Locke, John|Locke]] i [[Autor:Condillac, Étienne Bonnot, abat de|Condillac]]. Aquesta ciència consisteix en l'[[anàlisi|anàlisi]] o descomposició de les idees en les sensacions en què s'originen. Destutt la va considerar una «zoologia» i Cabanis una «fisiologia». | Grup de filòsofs francesos, liderats per [[Autor:Destutt de Tracy, A.Louis Claude, comte de|Destutt de Tracy]] i [[Autor:Cabanis, Pierre-Jean Georges|Cabanis]] que van desenvolupar una «ciència de les idees», a la qual van denominar «[[ideologia|ideologia]]», el fonament de la qual remeten a les teories de [[Autor:Locke, John|Locke]] i [[Autor:Condillac, Étienne Bonnot, abat de|Condillac]]. Aquesta ciència consisteix en l'[[anàlisi|anàlisi]] o descomposició de les idees en les sensacions en què s'originen. Destutt la va considerar una «zoologia» i Cabanis una «fisiologia». | ||
| − | Aquest plantejament de les seves teories aparentment abstracte implicava afirmacions de tipus pràctic, com la [[llibertat|llibertat]] de l'home per decidir pel seu compte la [[veritat|veritat]] o la falsedat dels [[enunciat|enunciats]], inclosos els de moral, sense haver de recórrer a l'[[autoritat|autoritat]], un esperit de reforma de la societat i una vigorosa defensa de les llibertats civils i polítiques. Napoleó va veure en ells un perill polític i va prohibir primer els seus ensenyaments en la Deuxième Classe,o departament de ciències morals i polítiques de l'Institut National, i després (1802-1803) va perseguir l'organització, acusant-los despectivament de ser ''ideòlegs''. | + | Aquest plantejament de les seves teories aparentment abstracte implicava afirmacions de tipus pràctic, com la [[llibertat|llibertat]] de l'home per a decidir pel seu compte la [[veritat|veritat]] o la falsedat dels [[enunciat|enunciats]], inclosos els de moral, sense haver de recórrer a l'[[autoritat|autoritat]], un esperit de reforma de la societat i una vigorosa defensa de les llibertats civils i polítiques. Napoleó va veure en ells un perill polític i va prohibir primer els seus ensenyaments en la Deuxième Classe,o departament de ciències morals i polítiques de l'Institut National, i després (1802-1803) va perseguir l'organització, acusant-los despectivament de ser ''ideòlegs''. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 10:13, 13 oct 2017
Grup de filòsofs francesos, liderats per Destutt de Tracy i Cabanis que van desenvolupar una «ciència de les idees», a la qual van denominar «ideologia», el fonament de la qual remeten a les teories de Locke i Condillac. Aquesta ciència consisteix en l'anàlisi o descomposició de les idees en les sensacions en què s'originen. Destutt la va considerar una «zoologia» i Cabanis una «fisiologia».
Aquest plantejament de les seves teories aparentment abstracte implicava afirmacions de tipus pràctic, com la llibertat de l'home per a decidir pel seu compte la veritat o la falsedat dels enunciats, inclosos els de moral, sense haver de recórrer a l'autoritat, un esperit de reforma de la societat i una vigorosa defensa de les llibertats civils i polítiques. Napoleó va veure en ells un perill polític i va prohibir primer els seus ensenyaments en la Deuxième Classe,o departament de ciències morals i polítiques de l'Institut National, i després (1802-1803) va perseguir l'organització, acusant-los despectivament de ser ideòlegs.