Hybris

(del grec ὕϐρις, hybris, que, encara que no pot traduir-se literalment, designa una forma de supèrbia i de la transgressió dels límits pròpia de la desmesura)

És l'oposat tant de la εὐνομία (eunomía) com de la prudència o mesura. En tots dos casos s'oposa al clàssic ideal expressat en la sentència «gens a l'excés». També és oposada a la justícia, en tant que la injustícia és una forma de hybris, ja que és la transgressió dels límits de les relacions amb els altres homes. Per a Aristòtil és, també, una forma d'insolència.