Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Hybris»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del grec Grec::ὕϐρις, hybris, que, encara que no pot traduir-se literalment, designa una forma de supèrbia i de la transgressió d...».)
 
m (Text de reemplaçament - "eunomía" a "eunomia")
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del grec [[Grec::ὕϐρις]], hybris, que, encara que no pot traduir-se literalment, designa una forma de supèrbia i de la transgressió dels límits pròpia de la desmesura)</small>  
 
<small>(del grec [[Grec::ὕϐρις]], hybris, que, encara que no pot traduir-se literalment, designa una forma de supèrbia i de la transgressió dels límits pròpia de la desmesura)</small>  
  
És l'oposat tant de la [[Grec::εὐνομία]] ([[eunomía|eunomía]]) com de la [[prudència|prudència]] o mesura. En tots dos casos s'oposa al clàssic ideal expressat en la sentència «gens a l'excés». També és oposada a la justícia, en tant que la injustícia és una forma de ''hybris'', ja que és la transgressió dels límits de les relacions amb els altres homes. Per a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] és, també, una forma d'insolència.
+
És l'oposat tant de la [[Grec::εὐνομία]] ([[eunomia|eunomia]]) com de la [[prudència|prudència]] o mesura. En tots dos casos s'oposa al clàssic ideal expressat en la sentència «gens a l'excés». També és oposada a la justícia, en tant que la injustícia és una forma de ''hybris'', ja que és la transgressió dels límits de les relacions amb els altres homes. Per a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] és, també, una forma d'insolència.
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 22:40, 21 març 2015

(del grec ὕϐρις, hybris, que, encara que no pot traduir-se literalment, designa una forma de supèrbia i de la transgressió dels límits pròpia de la desmesura)

És l'oposat tant de la εὐνομία (eunomia) com de la prudència o mesura. En tots dos casos s'oposa al clàssic ideal expressat en la sentència «gens a l'excés». També és oposada a la justícia, en tant que la injustícia és una forma de hybris, ja que és la transgressió dels límits de les relacions amb els altres homes. Per a Aristòtil és, també, una forma d'insolència.