Homo faber

Terme que designa a l'home entès principalment com a fabricant d'utensilis. En la tradició filosòfica es refereix a la definició formulada per Bergson de l'home (dins del context de la seva distinció entre instint i intel·ligència), quan va suposar que la capacitat de fabricar instruments és una característica essencial de l'ésser humà (veure text ).

Per a Bergson el homo sapiens sorgeix de la reflexió del homo faber sobre la fabricació d'instruments i sobre la capacitat tècnica. No obstant això, la noció de homo faber no és solament tècnica, sinó que ja és pròpiament moral, ja que es funda en una diferència de naturalesa entre l'home i l'animal.

El seu primer equivalent paleoantropològic seria el homo habilis, amb una antiguitat K/A (edat potásica) d'entre dos milions i mitjà a un milió i mitjà d'anys. Actualment el homo habilis és considerat el primer home, caracteritzat per ser el primer fabricador d'útils i organitzador del seu hàbitat. Ambdues característiques permeten afirmar que van traspassar el llindar de la hominització.