Mostra la font per a Hipòtesi, confirmació d'

{{ConcepteWiki}}
Segons el [[mètode hipoteticodeductiu|mètode hipoteticodeductiu]], és la recol·lecció d'observacions, experiments i [[contrastació|contrastacions]] amb la intenció de buscar raons per a admetre una [[hipòtesi|hipòtesi]]. Segueix el següent esquema d'argumentació:

Si H, llavors C

C

______

Confirmació d'H


On ''H'' és la hipòtesi que es vol confirmar i ''C'' una conseqüència que se'n dedueix. Si ''C'' es compleix realment, s'obté com a conclusió del raonament la confirmació de ''H''. Es tracta d'un argument no deductiu (anomenat en lògica [[afirmació del conseqüent|fal·làcia de l'afirmació del conseqüent]]), que només té valor [[inducció|inductiu]]: el que es conclou és que, provada la veritat de ''C, H'' té major [[probabilitat|probabilitat]]. L'aspecte [[Deducció|deductiu]] radica només en què ''C'' s'ha deduït lògicament de ''H''. 
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
<center>'''veg. exemple ↓'''</center>
<div class="mw-collapsible-content">
:Si H <math>d=1/2gt^2]\rightarrow{}C[d</math> en <math>2t = 19,6m]</math>
:efectivament C
:__________________:
:Es confirma H


Si ''g'' és la constant de gravitació (9,80 m/s), ''t'' el temps i ''d'' la distància recorreguda, llavors per la hipòtesi de Galileu, <math>d=(\frac{1}{2})gt^2</math>, i del fet que un objecte, partint del repòs, ha estat caient durant 2 segons, podem inferir vàlidament l'enunciat veritable que ha recorregut 19,6 m. Si mesurem en un cas concret d'un cos en caiguda lliure que aquesta és la distància recorreguda, la hipòtesi de Galileu guanya confirmació addicional amb aquesta i altres comprovacions similars.

______________________________________________________________

W. Gustason, ''Reasoning from Evidence'', Macmillan, Nova York 1994, p. 214.

[[Recurs:Exemple de W. Gustason sobre inferència]]
</div></div>

i [[Recurs:Gustason: hipòtesi de Torricelli|veg. text]]).


Una teoria de la confirmació és una teoria de la inferència inductiva. Segueixen tres exemples d'[[inferència inductiva|inferència inductiva]]:

L'esquema simple abans esmentat, es completa amb el següent (on ''P'' és la [[predicció|predicció]], ''SA'' les [[hipòtesis auxiliars|supòsits auxiliars]], ''CI ''les [[condicions inicials|condicions inicials]] i ''H'' la hipòtesi:

:Si (H i CI i SA), llavors P
:P
:___________________
:'''H''' i '''CI''' i '''SA'''


Com tots dos esquemes constitueixen en realitat un argument que no és deductivament vàlid, es proposen altres models de raonament amb major força [[Inducció|inductiva]]:

'''1) Plantejament de W. Gustason'''

:1. Si (H i CI i SA), llavors P
:2. P
:3. Pr. (H/E) és important
:4. Pr (H/E) és més gran que la de qualsevol hipòtesi en competència que també pugui confirmar P
:________________________
:Per tant  '''H'''


On, en la línia 3, ''Pr(H/E)'' significa la probabilitat preferent d'una hipòtesi ''H'' que es funda en les evidències ''E ''(proves), abans de provar com a veritable la predicció ''P'', i aquesta probabilitat és major, en la línia 4, que la de qualsevol altra hipòtesi amb la qual entre en competència (Cf. W. Gustason, ''Reasoning from Evidence'', Macmillan, Nova York 1994, p. 219).


'''2) Plantejament de Ronald N. Giere'''

:1. Si (no H i CI i SA), llavors molt probablement no P
:2. P
:3. (no H i CI i SA)
:4. (per tant) H o no CI o no SA
:5. Però CI i SA
:_________________________
:Llavors '''H'''


La línia 3 és un ''Modus tollens''; la línia 4 s'obté per les lleis de De Morgan; la línia 5 és una premissa que se suposa veritable. (Cf. R.N. Giere, ''Understanding Scientific Reasoning'', Holt, Rinehart and Winston, Nova York 1979, p. 96).


{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Lloc=Com a |Incert=No

}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Lloc=York
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Epistemologia
}}
{{InfoWiki}}