Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Forma estètica»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} En les teories estètiques anteriors al s. XVIII, l'acte creatiu de l'artista que confereix a la matèria el seu caràcter estètic, la...».)
 
m (bot: - (veure [[Recurs:Hospers, + (veg. [[Recurs:Hospers,)
 
(7 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
En les teories [[estètica|estètiques]] anteriors al s. XVIII, l'acte creatiu de l'artista que confereix a la matèria el seu caràcter estètic, la bellesa. Entès l' [[art, arts|art]] com'' [[mímesis|mímesis]]'', imitació, des de Plató i Aristòtil fins a Kant, la forma és l'acte d'imitar. A partir de la teoria estètica alemanya del s. XVIII, com [[sentiment|sentiment]] del bell, la forma no pertany sinó a la ''manera'' de sentir les cosa belles: sempre versió d'alguna manera de l'afirmació kantiana de la percepció d'una finalitat sense objecte específic, o de la d'Étienne Souriau sobre la forma que se significa a si mateixa, o que és símbol de si mateixa. Les diverses teories de l'art -sobretot, però no exclusivament, les trucades formalistes- intenten explicar en què consisteix la forma com a desencadenant de l' [[experiència estètica|experiència estètica]] (veure [[Recurs:Hospers, John: la forma estètica|text 1]] i [[Recurs:Langer, Susanne K.: la imatge com a «aparença»|text 2]] ).
+
En les teories [[estètica|estètiques]] anteriors al s. XVIII, l'acte creatiu de l'artista que confereix a la matèria el seu caràcter estètic, la bellesa. Entès l'[[art, arts|art]] com'' [[mimesi|mimesi]]'', imitació, des de Plató i Aristòtil fins a Kant, la forma és l'acte d'imitar. A partir de la teoria estètica alemanya del s. XVIII, com [[sentiment|sentiment]] del bell, la forma no pertany sinó a la ''manera'' de sentir les coses belles: sempre versió d'alguna manera de l'afirmació kantiana de la percepció d'una finalitat sense objecte específic, o de la d'Étienne Souriau sobre la forma que se significa a si mateixa, o que és símbol de si mateixa. Les diverses teories de l'art –sobretot, però no exclusivament, les anomenades formalistes– intenten explicar en què consisteix la forma com a desencadenant de l'[[experiència estètica|experiència estètica]] (veg. [[Recurs:Hospers, John: la forma estètica|text 1]] i [[Recurs:Langer, Susanne K.: la imatge com a «aparença»|text 2]] ).
  
  

Revisió de 07:50, 18 set 2017

En les teories estètiques anteriors al s. XVIII, l'acte creatiu de l'artista que confereix a la matèria el seu caràcter estètic, la bellesa. Entès l'art com mimesi, imitació, des de Plató i Aristòtil fins a Kant, la forma és l'acte d'imitar. A partir de la teoria estètica alemanya del s. XVIII, com sentiment del bell, la forma no pertany sinó a la manera de sentir les coses belles: sempre versió d'alguna manera de l'afirmació kantiana de la percepció d'una finalitat sense objecte específic, o de la d'Étienne Souriau sobre la forma que se significa a si mateixa, o que és símbol de si mateixa. Les diverses teories de l'art –sobretot, però no exclusivament, les anomenades formalistes– intenten explicar en què consisteix la forma com a desencadenant de l'experiència estètica (veg. text 1 i text 2 ).