Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Forma estètica»

De Wikisofia

m (bot: - les cosa belles: + les coses belles:)
m (bot: - l'art -sobretot, però no exclusivament, les anomenades formalistes- intenten + l'art –sobretot, però no exclusivament, les anomenades formalistes– intenten)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
En les teories [[estètica|estètiques]] anteriors al s. XVIII, l'acte creatiu de l'artista que confereix a la matèria el seu caràcter estètic, la bellesa. Entès l'[[art, arts|art]] com'' [[mimesi|mimesi]]'', imitació, des de Plató i Aristòtil fins a Kant, la forma és l'acte d'imitar. A partir de la teoria estètica alemanya del s. XVIII, com [[sentiment|sentiment]] del bell, la forma no pertany sinó a la ''manera'' de sentir les coses belles: sempre versió d'alguna manera de l'afirmació kantiana de la percepció d'una finalitat sense objecte específic, o de la d'Étienne Souriau sobre la forma que se significa a si mateixa, o que és símbol de si mateixa. Les diverses teories de l'art -sobretot, però no exclusivament, les anomenades formalistes- intenten explicar en què consisteix la forma com a desencadenant de l'[[experiència estètica|experiència estètica]] (veure [[Recurs:Hospers, John: la forma estètica|text 1]] i [[Recurs:Langer, Susanne K.: la imatge com a «aparença»|text 2]] ).
+
En les teories [[estètica|estètiques]] anteriors al s. XVIII, l'acte creatiu de l'artista que confereix a la matèria el seu caràcter estètic, la bellesa. Entès l'[[art, arts|art]] com'' [[mimesi|mimesi]]'', imitació, des de Plató i Aristòtil fins a Kant, la forma és l'acte d'imitar. A partir de la teoria estètica alemanya del s. XVIII, com [[sentiment|sentiment]] del bell, la forma no pertany sinó a la ''manera'' de sentir les coses belles: sempre versió d'alguna manera de l'afirmació kantiana de la percepció d'una finalitat sense objecte específic, o de la d'Étienne Souriau sobre la forma que se significa a si mateixa, o que és símbol de si mateixa. Les diverses teories de l'art –sobretot, però no exclusivament, les anomenades formalistes– intenten explicar en què consisteix la forma com a desencadenant de l'[[experiència estètica|experiència estètica]] (veure [[Recurs:Hospers, John: la forma estètica|text 1]] i [[Recurs:Langer, Susanne K.: la imatge com a «aparença»|text 2]] ).
  
  

Revisió del 19:48, 16 set 2017

En les teories estètiques anteriors al s. XVIII, l'acte creatiu de l'artista que confereix a la matèria el seu caràcter estètic, la bellesa. Entès l'art com mimesi, imitació, des de Plató i Aristòtil fins a Kant, la forma és l'acte d'imitar. A partir de la teoria estètica alemanya del s. XVIII, com sentiment del bell, la forma no pertany sinó a la manera de sentir les coses belles: sempre versió d'alguna manera de l'afirmació kantiana de la percepció d'una finalitat sense objecte específic, o de la d'Étienne Souriau sobre la forma que se significa a si mateixa, o que és símbol de si mateixa. Les diverses teories de l'art –sobretot, però no exclusivament, les anomenades formalistes– intenten explicar en què consisteix la forma com a desencadenant de l'experiència estètica (veure text 1 i text 2 ).