Filosofia de la identitat
De Wikisofia
La revisió el 13:22, 4 juny 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - absoluta, això és, + absoluta, és a dir,)
Una de les últimes fases de la filosofia de F.W.J. Schelling, que sosté una total identitat entre l'ideal i el real, entre naturalesa i intel·ligència i entre subjecte i objecte –identitat que anomena «raó» o raó absoluta–, tal com la proposa en obres com a Exposició del meu sistema de filosofia (1801) i Lliçons sobre el mètode de l'estudi acadèmic (1803).
Exemple:
Suposant que A sigui el subjectiu i B l'objectiu, Schelling traça el següent esquema figuratiu:
A = B B = A
________________
A = A
amb el que se significa que, a un costat de la línia, que simbolitza l'univers, està la transformació de l'objectiu en subjectiu (amb predomini de A) i la del subjectiu en objectiu (amb predomini de B). Tanmateix, la realitat absoluta, és a dir, l'univers en si mateix és identitat, A=A, on el primer membre de la igualtat equival a A=B, i el segon a B=A.