Accions

Fetitxisme

De Wikisofia

La revisió el 17:55, 17 juny 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Terme creat pels exploradors portuguesos a partir de l'adjectiu feitiço, artificial, referir-se als cultes i als objectes venerats pels aborígens de les costes d'Àfrica.

Aquest terme s'usa generalment en tres diferents àmbits:

  • En antropologia
  • En psicologia
  • En sociologia i economia (fetitxisme de la mercaderia)

El fetitxisme designa el culte als fetitxes que, com els amulets, són objectes venerats a causa de la creença que posseeixen poder sobrenatural. En aquest sentit són tinguts per símbols o receptacles de la divinitat, o receptacles en els quals es troben manifestacions de les ànimes dels avantpassats. És propi de les religions de tipus animista. Sovint, el fetitxisme s'expressa no només per la veneració als fetitxes o objectes fabricats considerats com a acumuladors d'energia sobrenatural, sinó també mitjançant el culte a objectes naturals, com ara determinades pedres, arbres, muntanyes sagrades, o animals. Kant associa el fetitxisme a la religió màgica, entenent per tal aquella que es basa en certes accions encaminades a satisfer els desitjos propis i conquistar el favor diví. En aquest sentit, també anomena fetitxisme al culte esclerotitzat dels sacerdots basat en manaments estatutaris i regles d'observança, que res tenen a veure amb els principis de moralitat. En la teoria dels tres estadis, Comte situa el fetitxisme en els orígens de l'estadi teològic de la humanitat, previ al politeisme. Però, a diferència de Hegel, que tracta de la manera més despectiva al fetitxisme, Comte (Politique Positive, III i IV) veu en ell un aspecte positiu, perquè des del fetitxisme es tendeix a veure una unitat fonamental del món que Comte expressava en la teoria del Gran Ser.

És també una manifestació sexual que consisteix en l'associació de l'erotisme amb determinades i particulars parts del cos de la persona estimada, o, més generalment, amb objectes o peces de vestir de la persona desitjada per a despertar l'apetència sexual. Normalment és conseqüència de fixacions infantils. Quan és obsessiu, exclou qualsevol altra activitat eròtica i es considera patològic.

Segons Marx és l'aparença que adquireixen les relacions de producció en la societat capitalista basada en la producció de mercaderies. En aquest sistema socioeconòmic, les relacions entre els homes s'oculten després de l'aparent relació amb les mercaderies. D'aquesta manera, les relacions entre els homes es converteixen, aparentment, en relacions entre coses i, en definitiva, els homes són considerats també com a coses, en ser el seu treball també una mercaderia (veg. text). El mecanisme que condueix a aquesta forma de fetitxisme és el de la desaparició del valor creat pel treball en el mer valor de canvi de les mercaderies. Tot el treball humà desapareix en la mercaderia, que solament posseeix aquest caràcter en tant que simple objecte de canvi (per diners, per exemple), deixant de costat el fet d'haver estat produïdes per treball humà. D'aquesta manera, aquest treball s'equipara solament amb la mercaderia. La mateixa força de treball humana es converteix en una mercaderia més, i el treballador apareix al seu torn com una «cosa».

És, doncs, el producte de la reïficació i forma d'alienació de valors concrets del treball en benefici dels valors ideològics del capital. Sota el fetitxisme de les mercaderies les relacions socials determinades entre els homes apareixen a aquests sota la forma fantàstica de relacions entre coses (veg. text).