Fal·làcia naturalista

Qualificació (naturalistic fallacy) que G.I. Moore aplica, en els seus Principia Ethica (1903), a la presumpció que «bé», el concepte fonamental de tota l'ètica, pot definir-se en termes de propietats naturals. Suposa, per tant, que «bé» és un concepte simple, no analitzable en uns altres que puguin considerar-se les seves característiques definitòries. És, per aquesta raó, indefinible i és una propietat –només cognoscible per intuïció– de les persones, coses o accions, no equiparable a una qualitat natural. Moore creu que les teories ètiques tradicionals –sobretot, el naturalisme ètic i les ètiques basades en metafísiques– s'equivoquen en voler definir la bondat moral, igual com es defineix qualsevol cosa descomponible en propietats. Així, per exemple, quan es defineix el triangle com la figura geomètrica que té tres costats i tres angles, res ens impedeix intercanviar els termes de la definició i entendre que tota figura geomètrica amb tres costats i tres angles és un triangle. En el cas de «bo» no existeix una tal definició i fins i tot en les habitualment donades com, per exemple, en la definició utilitarista de bé» com «allò que produeix felicitat al major nombre possible de persones», no es dóna per descomptat, sense més, que «el que produeix la felicitat del major nombre de persones» sigui bé, perquè sempre té sentit inquirir si alguna cosa és bo. Si bé és el que agrada, no és simplement evident que el que agrada sigui també bo.

Moore defensa, en conseqüència, l'intuïcionisme ètic. No tota noció ètica és, no obstant això, segons ell, indefinible: «haver de», «correcte», «obligació», etc., són definibles en altres termes -comunament referits al bé o a la bondat-, que poden considerar-se característiques seves, raó per la qual aquests termes no es refereixen simplement a sentiments o actituds de qui els utilitza o no tenen, simplement, significat emotiu (veure emotivisme), sinó cognoscitiu.