Diferència entre revisions de la pàgina «Evidència»
De Wikisofia
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''evidentia'', visibilitat, claredat, possibilitat de veure)</small> | <small>(del llatí ''evidentia'', visibilitat, claredat, possibilitat de veure)</small> | ||
| − | Hi ha evidència quan alguna cosa es fa tan present a l'esperit humà que és impossible dubtar-ne ([[Recurs:Cita de R. von Mises|veg. exemple]]); per això de vegades havia estat denominada «llum intel·lectual». Es definia com aquella situació en què es troba una ment que percep, d'una manera immediata i clarivident i que dóna origen a una [[certesa|certesa]] total, que un [[enunciat|enunciat]] és veritable, sense haver de recórrer a proves o demostracions. És, per tant, una qualitat subjectiva de la ment que coneix, i no una propietat d'un objecte conegut. Ha estat adoptada com [[veritat, criteri de|criteri de veritat]] de l'[[epistemologia]] clàssica, per exemple per [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] [[Recurs:Descartes: l'evidència|(vegeu el text]]); és, així mateix, [[criteri de certesa|criteri de certesa]]. | + | Hi ha evidència quan alguna cosa es fa tan present a l'esperit humà que és impossible dubtar-ne ([[Recurs:Cita de R. von Mises|veg. exemple]]); per això de vegades havia estat denominada «llum intel·lectual». Es definia com aquella situació en què es troba una ment que percep, d'una manera immediata i clarivident i que dóna origen a una [[certesa|certesa]] total, que un [[enunciat|enunciat]] és veritable, sense haver de recórrer a proves o demostracions. És, per tant, una qualitat subjectiva de la ment que coneix, i no una propietat d'un objecte conegut. Ha estat adoptada com [[veritat, criteri de|criteri de veritat]] de l'[[epistemologia]] clàssica, per exemple per [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] [[Recurs:Descartes: l'evidència|(vegeu el text]]); és, així mateix, [[criteri de certesa|criteri de certesa]]. L'evidència pot identificar-se amb la [[intuïció|intuïció]], però no és necessàriament intuïtiva, pot ser també discursiva; pot aconseguir-se a través d'un procés d'[[inferència|inferència]]. |
| − | + | En admetre's les denominades geometries no-euclidianes, es va rebutjar la idea que fos l'evidència el fonament necessari dels principis matemàtics ([[Recurs:von Mises: evidència i matemàtiques|vegeu el text de von Mises]]). | |
En la [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]] actual, l'evidència queda relegada a ser un criteri subjectiu de [[veritat]] i de [[certesa]], però és més important l'establiment d'una teoria de la veritat i de la [[creença racional|creença racional]], la determinació del [[significat|significat]] dels [[Enunciat|enunciats]] i les condicions que han de complir-se per a una adequada [[contrastació|contrastació]] d'aquests. | En la [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]] actual, l'evidència queda relegada a ser un criteri subjectiu de [[veritat]] i de [[certesa]], però és més important l'establiment d'una teoria de la veritat i de la [[creença racional|creença racional]], la determinació del [[significat|significat]] dels [[Enunciat|enunciats]] i les condicions que han de complir-se per a una adequada [[contrastació|contrastació]] d'aquests. | ||
Revisió de 19:16, 28 gen 2021
(del llatí evidentia, visibilitat, claredat, possibilitat de veure)
Hi ha evidència quan alguna cosa es fa tan present a l'esperit humà que és impossible dubtar-ne (veg. exemple); per això de vegades havia estat denominada «llum intel·lectual». Es definia com aquella situació en què es troba una ment que percep, d'una manera immediata i clarivident i que dóna origen a una certesa total, que un enunciat és veritable, sense haver de recórrer a proves o demostracions. És, per tant, una qualitat subjectiva de la ment que coneix, i no una propietat d'un objecte conegut. Ha estat adoptada com criteri de veritat de l'epistemologia clàssica, per exemple per Descartes (vegeu el text); és, així mateix, criteri de certesa. L'evidència pot identificar-se amb la intuïció, però no és necessàriament intuïtiva, pot ser també discursiva; pot aconseguir-se a través d'un procés d'inferència.
En admetre's les denominades geometries no-euclidianes, es va rebutjar la idea que fos l'evidència el fonament necessari dels principis matemàtics (vegeu el text de von Mises).
En la teoria del coneixement actual, l'evidència queda relegada a ser un criteri subjectiu de veritat i de certesa, però és més important l'establiment d'una teoria de la veritat i de la creença racional, la determinació del significat dels enunciats i les condicions que han de complir-se per a una adequada contrastació d'aquests.
Els sistemes axiomàtics moderns no recorren a l'evidència com a fonament i les ciències empíriques es caracteritzen menys per a plantejar-se el problema de la veritat que el del mètode de contrastar les seves afirmacions.
Vegeu regles del mètode cartesià.