Mostra la font per a Etnologia

{{ConcepteWiki}}
Terme emprat per primera vegada pel teòleg suís Alexandre-Cèsar Chavannes, en 1787, per a designar «la història del progrés dels pobles cap a la civilització». A partir de 1839, amb la creació de la Societat Etnològica de París, fundada per William Frederic Edwards, i fins a 1930, l'etnologia es va concebre com l'«estudi de les races humanes». Actualment, es defineix com l'estudi de les [[ètnia|ètnies]] i les seves [[cultura|cultures]]. Es nodreix dels materials de  l'[[etnografia|etnografia]] i intenta establir les lleis que determinen la conducta, les realitzacions i l'evolució dels diferents grups humans per a arribar a una síntesi global sobre la diversitat de cultures creades per l'home, i establir les causes de les diferències i semblances entre les formes d'actuar i pensar de les diverses societats humanes, tant en el passat com en el present. En aquest sentit, l'etnologia seria una etnografia comparada que opera en tres dimensions: 1) una dimensió geogràfica, amb la finalitat de sistematitzar coneixements relatius a cultures que estan circumscrites en una mateixa o en diferents realitats ecològiques i geogràfiques; 2) una dimensió històrica, amb la finalitat de reconstruir formes culturals del passat i 3) una dimensió de sistematització, amb la finalitat d'establir les similituds i diferències entre les diferents realitats culturals observades, així com les seves interaccions, els fenòmens d'[[aculturació-deculturació-enculturació|aculturació]], [[aculturació-deculturació-enculturació|deculturació]], etc.

L'etnologia s'ocupa especialment de l'organització social, estudiant aquelles relacions humanes regides per sistemes normatius i de valors dels quals sorgeixen determinats esquemes de grups de parentiu, d'estratificació social i d'institucions econòmiques i socials. S'ocupa, també, de la relació que amb ells tenen les creacions artístiques, les creences religioses, el folklore, etc. En aquest sentit, forma part de  l'[[antropologia cultural|antropologia cultural]] i, fins i tot, poden considerar-se aquests dos termes com a sinònims. De fet, molts autors usen indistintament els termes «etnografia», «etnologia» i «antropologia» a fi de no repetir un solament d'aquests termes.

Actualment, en bona part d'Europa, sota el terme general «antropologia» s'entén, fonamentalment, la mera [[antropologia física|antropologia física]], reservant-se el terme etnologia per a l'estudi dels aspectes culturals i socials, encara que gradualment aquest terme va sent substituït pel d'antropologia cultural. No obstant això, als països de tradició anglosaxona, l'etnologia es concep més aviat com l'estudi de les cultures no escrites (ágrafas), reservant-se el terme d'antropologia cultural per a designar un camp d'estudi més ampli, que abasta no solament les societats ágrafas, sinó totes les societats i cultures.

El fet que l'etnologia sorgís inicialment com l'estudi de «la història del progrés dels pobles cap a la civilització» (Chavannes), que alhora es concebés com l'«estudi de les races humanes», i que el seu camp d'estudi hagi estat especialment el de les cultures dels pobles anomenats ''primitius, salvatges, arcaics, ágrafos ''o ''bàrbars'', ja indica un fort prejudici [[etnocentrisme|etnocèntric]] i revela que bona part de l'orientació ideològica ''inicial ''de l'etnologia provenia del colonialisme.

[[File:book3.gif]] [[Bibliografia:Bibliografia sobre antropologia cultural|Bibliografia]]
{{Etiqueta|Etiqueta=Antropologia}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Europa}}
{{InfoWiki}}